Un monstre que és a tot arreu

En una escena de The Assistant, filmada en un dels pocs exteriors d’un film que transcorre quasi completament a l’interior d’una oficina, l’omnipresent protagonista (la jove Jane) és davant d’un mur, que ocupa tot l’enquadrament, mentre fuma una cigarreta en un dels escassos moments de descans de la seva interminable jornada laboral. És una imatge d’una solitud absoluta. L’assistent, que treballa en una productora cinematogràfica a Nova York, ha intentat denunciar un abús sexual del seu cap exercit amb una altra jove: una d’aquelles accions perpetrades des d’un poder que, suposadament, compten amb el consentiment de la víctima per satisfer les pròpies ambicions. És així que ningú no diu res, tothom aparta la vista o fins i tot en fa broma.

Encarnada de manera precisa per Julia Garner, revelada amb la sèrie Ozark, Jane no només no compta amb cap suport en el seu intent de denúncia, sinó que la seva solitud és deriva del fet que ella també està atrapada en un engranatge en el qual cadascú, sense establir cap vincle de comunitat, procura mantenir la seva feina mentre cova la idea que arribarà l’oportunitat per complir amb les seves aspiracions. La imatge del mur exemplifica la sobrietat d’una pel·lícula que, sense subratllats, aborda d’una manera incisiva un mon regit per l’explotació laboral, l’abús de poder, el silenci on la por es barreja amb la recerca del propi benefici. El personatge del cap, un maltractador que mai es fa visible i així tampoc els seus actes obscens, pot estar inspirat en Harvey Weinstein, però representa un monstre que és a tot arreu. Mentre seguim Jane en les seves feines tedioses, va creixent el malestar en aquest excepcional, en certa manera modèlic, primer llargmetratge de ficció de la documentalista australiana Kitty Green .