El Drac Màgic es fa gran

“Els dracs viuen per sempre, però els nens es fan grans”, diu la cançó Puff era un drac màgic. Unes paraules que no s’allunyen gaire de la realitat que ha viscut la cooperativa Drac Màgic : celebra els 50 anys amb plena vitalitat i amb els grans reptes que planteja la cultura audiovisual, mentre el públic infantil que ha vist les pel·lícules que ha doblat al català o ha participat de les seves activitats (un milió de nens en aquest mig segle) s’ha anat fent gran, generació rere generació.

Fundada el 1971, en un moment d’auge de l’associacionisme cultural en el tardofranquisme, Drac Màgic va néixer amb objectius radicals per a l’època, com ara la promoció del cinema infantil en català. L’activitat d’aquesta cooperativa d’iniciativa social s’ha desplegat en molts altres terrenys: durant les seves cinc dècades, ha fet arribar l’audiovisual als àmbits educatiu, social i cultural mitjançant projectes innovadors que entenen la cultura com a eina de coneixement, crítica i reflexió. En un món ple d’imatges, Drac Màgic ha ajudat a interpretar-les, a saber a qui serveixen i per a què.

Mig segle després del seu naixement, els profunds canvis audiovisuals i de la comunicació que hem viscut fan encara més vigents els objectius de la cooperativa. Així ho veu Marga Almirall, codirectora de Drac Màgic: “En un context de sobreexposició d’imatges, d’aclaparament audiovisual, Drac Màgic és més necessària que mai. Ja ho era en els inicis: va ser un projecte visionari; no hi havia cap altra iniciativa semblant. Ara, és un terreny més ampli i compartit, per sort. És més necessari que mai: vivim en un món visual en què les imatges ens travessen el cos cada dia.” Per això cal la seva tasca, que fa “en col·laboració amb cineastes, el sector cultural i l’educatiu, les institucions i altres entitats”.

“Els objectius s’han reformulat atesos tots aquests canvis –hi afegeix Marga Almirall–, però hi ha una part que continua sent vigent: la cultura de les imatges com a objecte d’estudi segueix als marges i, tant si parlem de l’educació com políticament, és necessari posar-la al centre.”

Marta Nieto Postigo, codirectora també de la cooperativa, insisteix en la vigència del seu treball: “Cal que la cultura audiovisual sigui font d’estudi, no només de manera preventiva, quan hem de reflexionar sobre els estereotips masclistes o el racisme a les imatges, sinó que també sigui font d’estudi per alliberar els imaginaris, per poder gaudir estèticament.”

Durant aquests 50 anys, els objectius teòrics s’han concretat en diverses línies de treball i iniciatives, exposades per Marta Nieto en la roda de premsa de presentació del cinquantenari: “Normalitzar l’ús del català, normalitzar espais culturals lliures i de participació popular, portar el cinema a les escoles i que els nens vegin les pel·lícules de manera més analítica, la Mostra de Films de Dones, que en 28 anys ha portat 1.100 pel·lícules de 800 directores provinents de més d’un centenar de països...” Introduir la perspectiva de gènere en la lectura de l’audiovisual ha estat un dels eixos més importants de Drac Màgic. “Hem introduït en la cultura audiovisual la perspectiva femenina per rellegir i descodificar els discursos audiovisuals i per qüestionar les narratives amb perspectiva androcèntrica.”

Pel que fa a la distribució, des del 1977, Drac Màgic es va associar amb la revista Cavall Fort i l’entitat d’espectacles infantils Rialles per oferir pel·lícules infantils en català. La primera va ser La Ventafocs (1976), film txec d’imatge real amb una protagonista que fugia dels arquetips masclistes. El 2014, Drac Màgic va reprendre l’activitat de distribució de cinema infantil amb Pack Màgic , distribuïdora que ha estrenat més de 40 títols.