Un concert com els d’abans

Tot i que tothom, sense excepció, duia mascaretes FFP2, havia passat un control de temperatura i havia fet ús de gel hidroalcohòlic, la imatge d’ahir al vespre al Palau Sant Jordi era pròpia d’un macroconcert dels temps d’abans de la Covid: 5.000 persones a menys d’un pam de distància les unes de les altres, abraçant-se, saltant, carregant en alguns casos alguna a collibè, cantant èxits de Love of Lesbian com 1999, Incendios de nieve i John Boy, encenent els mòbils durant temes lents com Universos infinitos i... ballant, cosa que no es veia en cap concert massiu a Catalunya des del març del 2020. Des del matí i fins a les 4 de la tarda, el públic del concert –inclosos periodistes, convidats i autoritats– van sotmetre’s a un test d’antígens en un dels tres punts de Barcelona habilitats com a campaments mèdics: les sales Razzmatazz, Apolo i Luz de Gas. Sis van donar positiu. La resta, amb un codi QR als seus dispositius mòbils vinculat a l’entrada nominal per al concert que els identificava com a “negatius”, van enfilar a mitja tarda cap a Montjuïc per repartir-se en quatre zones diferenciades (tres a peu de pista i una, per a convidats, a les grades, cadascuna amb accessos diferents) i gaudir del primer concert que es feia al Palau Sant Jordi des del 29 de febrer del 2020, organitzat per la plataforma Festivals per la Cultura Segura amb la implicació de la Fundació de la Lluita Contra la Sida de l’Hospital Germans Trias i Pujol.

Quan, a dos quarts de vuit, mitja hora més tard del que estava previst, Love of Lesbian va irrompre a l’escenari, el Sant Jordi, senzillament, va explotar, posant de manifest que allò que vindria a continuació, més que un concert, seria un retrobament amb un món perdut. “Benvinguts a un dels concerts més emocionants de la nostra vida”, va dir Santi Balmes, cantant de Love of Lesbian, poc després d’engegar el primer concert que feia en un any i mig amb el grup de Sant Vicenç dels Horts. “Avui tot el món ens està mirant. Havia de ser una ciutat com Barcelona la que fes això, oi?”, va preguntar el cantant després de demanar a l’audiència, no fos cas, que no es desempallegués de la mascareta en tot el recital.

Durant més d’una hora i tres quarts de concert, l’audiència –pacient i seguint fil per randa les instruccions d’una organització, certament, exemplar– va erigir-se, més que la banda, en el gran protagonista d’un tipus de concert multitudinari que, d’ençà que va començar la pandèmia, no s’havia fet mai encara a Europa i que va rebre el ple suport dels departaments de Salut, Cultura i Interior de la Generalitat, tot i que unes hores abans Sergio Delgado, subdirector de Protecció Civil, va qüestionar que es fes un estudi científic amb 5.000 persones mentre la normativa impedia trobades amb familiars o amics a casa per Setmana Santa.

Balmes, durant el concert, va ser ovacionat quan va dedicar Si salimos de ésta al “personal sanitari, de neteja o de supermercats”; va demanar que “mai més” se li acudís a ningú “fer retallades en salut i investigació científica”; va convidar a cantar la mexicana Ana Tijoux i la catalana Suu; i va acomiadar-se vaticinant que allò havia estat “un petit pas per a Love of Lesbian però, potser, un gran pas per al món de la cultura”.

A la sortida, és clar, mil i un somriures. Alenades de vida per a un públic que va evidenciar com d’importants poden ser els concerts en les nostres vides i un missatge d’optimisme, també, per a festivals –Cruïlla, Canet Rock, Vida...– que esperen poder-se fer aquest estiu amb un modus operandi com el d’ahir.