El nou àlbum d’Astèrix i Obèlix que arribarà a les llibreries el 21 d’octubre de la mà de Jean-Yves Ferri i Didier Conrad es titularà Astèrix i el griu. Publicat en català per l’editorial Salvat, el 39è volum del popular còmic (el cinquè del duet que ha rellevat Goscinny i Uderzo) se centra en la misteriosa aventura que emprendran els dos protagonistes acompanyats pel druida Panoràmix a la recerca d’un ésser estrany i aterrador, el griu. Es tracta d’una criatura mitològica envoltada de misteri amb cos de lleó, urpes, ales i bec d’ocell rapinyaire. L’anunci de la publicació del nou àlbum arriba un any després de la mort d’Albert Uderzo.

Ferri i Conrad han explicat que Uderzo va confiar en ells perquè, mentre feien viure noves aventures als personatges que va crear amb René Goscinny, també es respectessin “els valors”. “En la seva absència, i amb molt d’afecte, continuem la tasca que va dipositar en nosaltres amb aquest nou àlbum que, esperem, serà una alegria per a tots els seus lectors”, precisen.

Jean-Yves Ferri explica que l’origen del volum es troba en una escultura de la tarasca, un “animal terrorífic de les llegendes celtes”. Calia triar, d’entre el bestiari mitològic, l’animal que seria a l’eix de la trama i Ferri afirma que va escollir el griu, una figura “mig àguila, mig lleó i amb orelles de cavall tan enigmàtic com es pot imaginar”. “Els romans feien expedicions, això és segur. Però, i els gals? De quina manera l’Astèrix, l’Obèlix i l’Ideafix, acompanyats pel druida Panoràmix, podien embarcar-se en la recerca èpica i sembrada de paranys d’aquest animal fantàstic? “Això és, segons avança Ferri, el que els lectors descobriran quan llegeixin l’àlbum.

La simbologia del griu ha evolucionat a mesura que es desplaçava d’un lloc a un altre i era adoptat per diverses civilitzacions. Simbolitza la força (el cos de lleó), la vigilància (els ulls de l’àguila) i la ferocitat (les urpes i el bec punxegut del rapinyaire). Entre els egipcis, simbolitzava el rei victoriós, atès que els arqueòlegs l’han trobat sobretot en indrets relacionats amb l’esfera reial, per exemple, als temples adjacents a les piràmides del mil·lenni III aC. Els pectorals (joies d’or) de principis del mil·lenni II aC també representen el rei en forma de griu massacrant estrangers.

L’estàtua del griu que apareix a Astèrix i el griu, encaixa amb la representació del mil·lenni I aC, adoptat pels grecs, així com per tots els pobles de la conca mediterrània fins als nostres dies, i que ha heretat les orelles petites i punxegudes.