Llibres

Expiació, desastre i extermini

Adesiara edita ‘Als estatges de la mort’, de la premi Nobel jueva alemanya Nelly Sachs, en versió de Feliu Formosa

L’ obra creativa de Sachs començà amb la Xoà, no va voler reeditar mai l’escrit abans

Nas­cuda al barri ber­linès de Schöneberg dins la comu­ni­tat jueva, Nelly Sachs va acon­se­guir fugir del nazisme el 1940 quan tenia 49 anys i ins­tal·lar-se a la ciu­tat d’Esto­colm, reco­lli­ria el premi Nobel de lite­ra­tura del 1966 i mori­ria el 1970. Sachs va ser una acti­vista incan­sa­ble, amiga de les influ­ents Selma Lagerlöf i Hilde Domin. També un dels grans tes­ti­mo­nis, pràcti­ca­ment després de la guerra, a dei­xar constància de les atro­ci­tats dels ale­manys.

La modèlica edi­to­rial Ade­si­ara pre­senta Als estat­ges de la mort, de la premi Nobel jueva ale­ma­nya en versió de Feliu For­mosa i un epíleg enri­qui­dor d’Heike van Lawick. Les últi­mes vega­des que vaig veure For­mosa, enmig del con­fi­na­ment, per rebre el premi que li va donar la Fun­dació Jesús Serra, em va expli­car la il·lusió que li feia publi­car els poe­mes esfereïdors de Nelly Sachs, un pro­jecte que corona tota una vida de tra­ducció i divul­gació de la lite­ra­tura ale­ma­nya.

I la fa fluir quan al poema Cor de les estre­lles canta: “Nosal­tres, les estre­lles, nosal­tres, les estre­lles, pols que camina, bri­lla canta...” Per pri­mer cop en català ens arriba el tes­ti­moni de la des­fet: expi­ació, des­as­tre, guerra i exter­mini, que el lirisme de Sachs va con­te­nir per sobre de qual­se­vol al·legat polític. Con­ce­but des del 1943 i publi­cat el 1947, Als estat­ges de la mort cons­ti­tu­eix una de les cri­des més impres­si­o­nants i per­tor­ba­do­res que s’han escrit mai perquè els estralls de la Xoà no siguin obli­dats. Nelly Sachs hi obre una via poètica per dotar de veu els morts a fi que ens recor­din, sense sub­ter­fu­gis, els hor­rors dels camps de con­cen­tració (el recull s’ini­cia pre­ci­sa­ment amb una col­pi­dora invo­cació a “les xeme­ne­ies”), els éssers esti­mats que ja no hi són, els des­tins de tanta gent anònima trun­cats de soca-rel o els col·lec­tius des­fets pel des­as­tre. I acon­se­gueix que els estat­ges de la mort con­tinuïn pre­sents dins nos­tre perquè, entre tots, mal­dem perquè no tor­nin a exis­tir: “Oh les xeme­ne­ies con­ce­bu­des amb enginy damunt els estat­ges de la mort, quan el cos d’Israel es va alçar en ful per l’aire... Com un escura-xeme­ne­ies el va rebre una estre­lla que es va tor­nar negra, ¿o era un raig de sol?”

El volum, que és una delícia per aquest estrany segon Sant Jordi pandèmic, té un escla­ri­dor i oportú epíleg de la tra­duc­tora Heike van Lawick, que ens situa també en l’aven­tura de For­mosa amb el lli­bre: “Feliu For­mosa com­par­teix amb Nelly Sachs un con­ti­nuat com­promís cívic i també el recurs a l’escrip­tura com a ajuda per enfron­tar-se amb difi­cul­tats vitals en cir­cumstàncies molt adver­ses, entre altres coses. Un dels poe­ma­ris més impor­tants de For­mosa, el Cançoner, és el resul­tat d’aquest «esforç sobre­humà» en què «són com­pa­gi­na­des una situ­ació depres­siva diagnos­ti­ca­ble clínica­ment i una cre­ació que sal­vava, en dar­rera instància, tot alló que havia de sobre­viure, encara que només fos per expli­car la mort i rebel·lar-se con­tra ella», com relata ell mateix al diari El pre­sent vul­ne­ra­ble (1979, ree­di­tat el 2018). L’any 1974 havia mort Maria Plans, la pri­mera dona de Feliu For­mosa. En aquells moments difícils, a més, traduïa al català Georg Trakl (Helian i altres poe­mes, 1978), al cas­tellà Fri­e­drich Hölder­lin (La muerte de Empédocles, 1974), i inicià una tra­ducció, després aban­do­nada, de les Ele­gies de Duino, que per­ta­nyen a l’època tar­dana de Rai­ner Maria Rilke. Tots tres autors tenen una certa relació poètica amb Nelly Sachs...”

Van Lawick ens diu que quan Nelly Sachs rebé el premi Nobel, jun­ta­ment amb Xemuel Yos­sef Agnon, el 1966, tenia setanta-cinc anys. El lli­bre que l’havia donada a conèixer com a poeta, In den Woh­nun­gen des Todes (Als estat­ges de la mort), es publicà el 1947, quan en tenia més de cin­quanta i vivia a Suècia, exi­li­ada. Tota l’obra de pes d’aquesta autora es deu als hor­rors que hagué de viure, com ella mateixa remarcà en diver­ses oca­si­ons: “La seva obra cre­a­tiva començà amb la Xoà. De fet, la mateixa Nelly Sachs no va voler ree­di­tar mai el que va escriure –i havia començat de ben jove– abans d’haver de fugir de l’Ale­ma­nya nazi.”

Sachs ens parla de gani­vets entra la vida i la mort, de cons­truir cases noves, dels fums de les xeme­ne­ies amb els seus com­pa­tri­o­tes ani­qui­lats pels naci­o­na­lis­tes ale­manys. Els cants no ces­sen mai com si estiguéssim en una oració de difunts: “Nosal­tres, les ombres, oh nosal­tres, les ombres! / Ombres de bot­xins / lli­ga­des a la pols dels vos­tres crims / ombres de vícti­mes / dibui­xant en un mur el drama de la vos­tra sang.” Les cri­sis cre­a­ti­ves i psi­cològiques van mar­car la seva evo­lució al cos­tat d’aquests pri­mers poe­ma­ris de post­guerra, que reflec­tien el trauma que van repre­sen­tar la guerra i l’holo­caust. Van Lawick inci­deix en el tema afir­mant que, tal com comenta Mar­ga­retha Holmq­vist, “Nelly Sachs tenia sen­ti­ments de cul­pa­bi­li­tat, com molts altres super­vi­vents de l’holo­caust, i que es traduïen en una por que anava crei­xent amb els anys. I deia que per això inicià una nova via poètica amb què dotà de veu els morts. Va escriure entre el 1943 i el 1946 els poe­mes que inte­gren Als estat­ges de la mort. Dedi­cat explícita­ment «als meus ger­mans i ger­ma­nes morts», va aparèixer a Auf­bau Ver­lag (Berlín Ori­en­tal), a la pri­ma­vera del 1947, amb un tiratge de 20.000 exem­plars i una edició espe­cial de 200 exem­plars nume­rats; totes dues ver­si­ons con­te­nien onze dibui­xos de Rudi Stern.” Ara els tenim en català en una edició superba.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia