Un ianqui baixa a la ciutat... i Sant Jordi

A Bogumer, que s’ha vist aquests dies al Mercat de les Flors, es fa una paròdia coreografiada del comunisme que va decidir executar Déu (per immisercorde amb les pandèmies). Més tard, una ballarina es venja de l’entrenadora de gimnàstica rítmica i ho celebra bevent una cocacola. Dit així de simple, semblaria que aniria a viure i competir amb els Estats Units. La lectura és més complexa: la caricatura té una segona part que tergiversa la idea. En la societat líquida de la immediatesa tendim a simplificar arguments, a donar opcions maniquees, i la gràcia de la cultura és que obri universos i obligui a replantejar prejudicis propis i aliens. Enguany, el Sant Jordi no tindrà les Rambles a petar de gent, però se celebrarà amb la intensitat de recuperar una festa perduda. Diuen que Gagarin quan planava per l’espai va sentenciar: “Aquí no hi ha Déu”; però, des d’avui, hi ha diada de llibres i rosa a Catalunya.