Amb classe al FIB

Poder arribar al recinte sense retencions i no haver de fer cues ni per comprar beguda o menjar és una sensació inèdita al Festival de Benicàssim. Però sembla que aquest any la crisi també ha arribat al festival, i no només amb la programació sinó també en els serveis: ja no hi ha tantes pantalles de vídeo per seguir els concerts des dels llocs més allunyats; ha desaparegut la grada de premsa i convidats; hi ha menys barres de bar i la fira de discos i roba s'ha reduït a la mínima expressió. Això sí: per saber a quina hora toca un grup, cal passar per caixa i comprar els horaris.

A primera hora de la jornada inicial, dijous, els granadins Chin Yi feien patir, no per la seva pobra proposta sinó pel sol immisericordiós que els queia a sobre mentre actuaven davant una trentena de persones. I és que la majoria de públic va preferir que es pongués el sol abans d'acostar-se al festival. Fins a l'actuació de Charlotte Gainsbourg, a quarts de deu de la nit, no es va notar moviment en el recinte, mentre que els fills de la Gran Bretanya no van fer acte de presència fins que Ray Davies va pujar a l'escenari. La filla de Serge Gainsbourg i Jane Birkin es va mostrar menys punyent que en el seu disc IRM (enregistrat juntament amb Beck). Va recordar al seu pare amb cançons com L'hôtel particulier, en un concert delicat i exquisit. Ray Davies, per la seva banda, va oferir una lliçó d'elegància rockera davant un públic que aquella hora de la nit ja estava necessitat d'emocions més fortes que les de les atraccions de fira. Tot i una afonia evident, Davies va anar al moll de l'os del seu repertori i va triomfar amb clàssics dels Kinks com ara I'm not like everybody else, You really got me, Sunny afternoon i All day and all of the night, que va dedicar al seu germà Dave Davies.

Si Oasis han mort, visca Kasabian. Arrogància no els en falta, i poc a poc han anat trobant les cançons per fer cantar la gentada que, ara sí, s'arreplegava davant de l'escenari principal. Un emmirallament als germans Gallagher, juntament amb una mica de Primal Scream i molt de Stone Roses, fa que siguin efectius en aplecs d'aquesta mena.

Avui dissabte, el festival viurà un dels seus dies més moguts amb les actuacions d'Ian Brown), The Prodigy i el retorns de The Specials i PIL.