Girona integra el fons de la fàbrica Grober als seus arxius
Les fotos, gravacions de so i textos d’entre el 1900 i el 1990 documenten el passat industrial de la ciutat
El fons ha estat cedit per la família Borrell Martí
Unes 547 fotografies, 12 cintes magnetofòniques, 1.201 documents textuals, 10 estampes, 1 carnet, 1 placa identificativa de carruatge i 3 matrius d’impremta s’han incorporat als arxius municipals de Girona. Aquest material, datat entre el 1900 i el 1990, amb un alt volum de documents del 1920 al 1960, constitueix el fons documental de la fàbrica Grober que la família Borrell Martí ha cedit a l’Ajuntament i que ara serà a disposició d’investigadors o aficionats de la història de la ciutat a través del Servei de Gestió Documental, d’Arxiu i Publicacions municipal. L’acte de donació es va formalitzar ahir a Girona entre Javier Borrell i el tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Girona, Lluís Martí.
Història de la ciutat
Entre els documents cedits, Joan Boades, cap del Servei de Gestió Documental, d’Arxiu i Publicacions destaca les fotografies que corresponen a moments o fets importants en la història de la fàbrica Grober a Girona: la visita del rei Alfons XIII el 28 de maig de l’any 1930, la destrucció i reconstrucció de la fàbrica Grober després de la Guerra Civil o les activitats culturals que es van organitzar des de les entitats vinculades a la planta. L’any 1922 S.A. Grober va fundar l’Ateneu Social Democràtic (després de la Guerra Civil va passar a dir-se Foment de Cultura), amb l’objectiu de promoure el desenvolupament professional i cultural dels treballadors i treballadores de la fàbrica i les seves famílies. La seu estava situada en un edifici propi del carrer Nou del Teatre, que arribava fins al carrer Sant Josep; antigament havia estat propietat de la família Cors. L’edifici constava d’una sala de ball (més endavant transformada en el Cinema Modern), un cafè i sala de jocs i diverses aules. A l’Ateneu s’hi desenvolupaven activitats de tipus lúdic i cultural, principalment pel personal de la fàbrica, però obertes a la població. S’organitzava en diferents seccions, les principals de les quals eren l’Escola d’Ensenyament Primari, l’Escola d’Oficis i Arts decoratives i l’orfeó Cants de Pàtria. L’entitat es clausurà el 1975. En aquest sentit són rellevants les gravacions de concerts de l’Orfeó Cants de Pàtria, l’Orfeó Atlàntida o l’Orfeó de la Principal de la Bisbal, i els comprovants de pagament de les despeses de l’escola Foment de Cultura per a l’adquisició de productes com roba, material de neteja, material escolar, pa, llaminadures o subscripcions a revistes.
Passat industrial
“Aquesta és una donació especial perquè també és un homenatge a les moltes famílies que van estar vinculades a la Grober. La donació és molt important per a la memòria històrica i perquè dóna valor al passat industrial de la ciutat. La Grober va ser més que una fàbrica, tenia un vessant social i educatiu important, a banda d’econòmic, i també va viure una evolució dels drets laborals dels treballadors. Per tant, aquesta documentació servirà per explicar millor un dels noms propis de la ciutat i per saber com es vivia a la ciutat”, va recalcar Lluís Martí, agraint la conservació que la família Borrell Martí ha garantit fins avui d’aquest fons i la cessió que en fa ara a l’Ajuntament.
LA FRASE
Unes 1.100 persones, de les quals 929 eren dones
La fàbrica Grober va ser fundada l’any 1890 per Cristòfol Grober i Viotti, un italià establert a Girona. Es dedicava a la fabricació de trenzilles i altres elements de passamaneria, com ara cordons de seda, llana, cotó i botons. La primera fàbrica aprofitava l’edifici i part de les instal·lacions que altres empreses havien tingut al barri del Mercadal, entre el carrer del Progrés i el carrer de la Indústria. L’octubre del 1895 es va inaugurar una segona fàbrica a Bescanó, que disposava d’una central hidroelèctrica que abastia de llum les dues fàbriques. L’any 1919 es va constituir la Sociedad Anónima Grober, que va suposar l’entrada a l’empresa dels germans Emili, Joan i Carles Portabella Barrera. La fàbrica Grober va esdevenir la indústria més important de la ciutat i ja a començament del segle XX ocupava unes 1.100 persones, de les quals 929 eren dones. La fàbrica de Girona es va mantenir en funcionament fins al 1978, moment en què es va anar traslladant tota la producció a la fàbrica de Bescanó i es van enderrocar les naus.