L’aigua picant de Vilajuïga

En temps medievals era l’element imprescindible en una recepta per curar la impotència sexual (combinant-la amb mel i garotes), a principis del segle passat era l’aigua medicinal per excel·lència recomanada a les farmàcies per les seves qualitats diürètiques, per curar diabetis, artritis i mal de pedra, i en l’actualitat és una delicadesa a les millors taules gastronòmiques elogiada pels més grans xefs. Les virtuts de l’aigua de Vilajuïga han evolucionat al llarg de la història però sempre han anat acompanyades d’un deix de misteri. Aquest és un dels fils conductors de Vilajuïga, l’aigua, publicat per l’editorial Gavarres, en un recorregut de més d’un segle d’història compartida entre un poble, Vilajuïga, i la seva aigua “lleugerament picant”. Un altre fil que s’estira al llibre –mitjançant documentació històrica, abundant il·lustració gràfica i testimonis de les persones implicades–, és la passió dels emprenedors que van fer possible aquest projecte empresarial des dels inicis fins a la seva reactivació en l’actualitat. Passió emprenedora del fundador, Ramon Margineda, agent de duanes a Portbou, que a principi del segle passat s’atreveix a comprar un hort amb una deu i a construir les primeres instal·lacions d’Aguas de Vilajuïga, batejant el raig d’on brolla l’aigua com la font del Carme, en homenatge a la seva esposa. Una passió a la qual d’alguna manera també sucumbirà més d’un segle més tard, el 2017, Víctor Grífols, conseller delegat d’una companyia de referència en l’àmbit de la salut, que respon a un impuls emocional assabentat pel telenotícies del tancament d’Aigües de Vilajuïga i que s’implica en el projecte de reactivar-ho. Entremig d’aquests dos cops de cor el llibre ressegueix l’evolució industrial, tecnològica i comercial de l’embotelladora que farà conèixer el nom del poble de Vilajuïga arreu del món. Hi descobrim que la passió emprenedora va anar de la mà de la innovació, va ser una aventura capdavantera als seus inicis i ho torna a ser avui. El text, de Cristina Massanés, obre múltiples calaixos que ens apropen a la projecció de l’aigua de Vilajuïga a través de figures de la literatura, artistes, xefs però també de treballadors i veïns del poble. Vilajuïga, l’aigua s’inicia amb un pròleg de Rafel Nadal que subtitula amb la frase “una aigua de culte”; es tanca, entre més col·laboracions, amb Ferran Adrià. “D’aigües naturals n’hi ha poquíssimes al món, i això la fa màgica. T’has d’enamorar d’aquesta aigua, té misteri”, diu el xef.