Poblet, en hores baixes
El monestir tanca l’hostatgeria i el centre de visitants, anul·la les visites guiades i redueix l’horari d’obertura després d’acomiadar 15 dels seus 22 treballadors
Sense visites guiades, sense hostatgeria i amb un horari d’obertura al públic reduït: dues hores i mitja al matí (dues els dissabtes) i dues hores i mitja a la tarda. Aquest és el dramàtic panorama d’una de les icones patrimonials del país: el reial monestir de Santa Maria de Poblet. La fundació privada que gestiona l’equipament, Populus Alba, ha acomiadat per mitjà d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) quinze dels seus 22 treballadors tot al·legant unes pèrdues econòmiques de 900.000 euros que, assegura, s’han anat acumulant l’última dècada i, per descomptat, durant la pandèmia.
Paradoxalment, just en el moment en què s’ha aixecat l’estat d’alarma s’ha pres aquesta dràstica decisió, per culpa de la qual l’oferta ha quedat tan limitada. Un retrocés que es produeix només dos anys després que s’inaugurés l’ampliació i la nova presentació del museu del monestir, amb desenes d’obres que mai abans havia exposat. Aquell juny del 2019, els representants de les administracions, amb la consellera Mariàngela Vilallonga al capdavant, van beneir, a més, el nou centre de visitants que ara ha quedat tancat amb pany i forrellat. La mateixa imatge desoladora que ofereix l’hostatgeria, amb servei d’allotjament i restaurant, que es va posar en marxa el 2010.
Aquestes actuacions van ser finançades amb diners públics. L’hostatgeria va comportar una inversió de 7,6 milions d’euros, coberts íntegrament per l’Estat. I la reformulació del museu, a la vora de dos milions, sufragats amb aportacions de la Diputació de Tarragona, la Generalitat i La Caixa. Tot plegat s’adscrivia en l’ambiciós projecte Cosmos, el pla de modernització i de rellançament de Poblet, que encara preveu, o preveia, més fases. El repte no era un altre que revertir el descens de visitants al conjunt monàstic, que els últims deu anys han passat de 190.000 (2000) a 90.000 (2019). El perfil del públic és fonamentalment internacional, sobretot francès. El català no arriba al 40%.
“Veníem d’un ERTO [expedient de regulació temporal d’ocupació] de tretze mesos, durant els quals mai es van posar en contacte amb la plantilla per a res. Ens van convocar per correu electrònic i vam assistir a la reunió esperançats per planificar la represa, disposats a fer-la progressivament. L’acomiadament col·lectiu ens va agafar per sorpresa. S’han portat molt malament amb nosaltres. No oblidem que és una fundació religiosa que se suposa que ha de tenir uns valors. Doncs no els té”, sosté Alba Pifarré, una de les tres treballadores que s’han assegut a la taula de les negociacions.
Han arribat a un acord (30 dies per any treballat), però estan profundament decebuts. “No entenem res. Ara que la gent té tantes ganes de fer turisme pel país, Poblet es paralitza?”, lamenta Pifarré. Els treballadors tampoc entenen els números que els han esgrimit: “El 2019, els ingressos van augmentar un 2,7%. De mala gestió n’hi ha hagut, però l’hauria de pagar la direcció de l’empresa, no el personal.” I el que tampoc entenen és la passivitat de les administracions en aquesta situació tan crítica d’un bé patrimonial “que és símbol de Catalunya”.
Sobretot els guies eren els més veterans de la casa. El més antic feia 23 anys que atenia els visitants. Dels set treballadors que continuen, dos són de la comunitat monàstica i a tres encara no se’ls ha tret de l’ERTO. “Ens van dir que volen activar un nou sistema de visites en què les persones se substituiran per codis QR”, explica.
La Fundació Populus Alba, que presideix l’abat Octavi Vilà, també va anunciar fa uns dies que suspèn els seus dos emblemàtics festivals, el de Música Antiga, tutelat per Jordi Savall, i el d’Orgues. L’any passat no els va poder celebrar per les restriccions sanitàries. Ara el seu futur és incert. Aquest desmantellament de la vida cultural pobletina coincideix amb el 30è aniversari de la declaració del cenobi, panteó reial dels sobirans de la corona Catalanoaragonesa, com a patrimoni mundial de la humanitat de la Unesco, el 1991. Però queda clar que no és un any per a massa celebracions.
Poblet és propietat de l’Estat, tot i que el 1953 en va cedir l’usdefruit a l’orde cistercenc i, als albors de la democràcia, va transferir les competències de la seva conservació al govern català. El rei dels espanyols ostenta la presidència d’honor del patronat. En l’organigrama, sota seu hi figura el president de la Generalitat.
Aquest diari va intentar durant tot el dia d’ahir contactar amb la Fundació Populus Alba, sense èxit. Ningú agafava el telèfon de la porteria del monestir.