Crítica
música
Més que un experiment benintencionat
Cala Vento va estrenar divendres a l’Auditori de Girona La comunidad, un espectacle únic, esperem que repetible, en què el duet multiplica les seves eines sonores habituals –guitarra elèctrica, bateria, veus– amb la complicitat de tres formacions tan diferents com ara una banda de percussions (Papaya Jam), un grup de nois i noies de 5è de primària tocant flautes, xilòfons i guitarres (Projecte Montsalvatge) i un cor de gòspel (Gospelians), tots ells vinculats a diferents barris, escoles i centres cívics de Girona. Podria haver quedat en un experiment benintencionat amb regust de cohesió social, però La comunidad és més que això: un espectacle que funciona com a proposta artística, amb moments realment intensos, a partir de les cançons de l’últim àlbum de Cala Vento, Balanceo.
Van obrir foc Papaya Jam, reforçant la bateria amb una imponent artilleria rítmica en temes com ara La comunidad, Do de pecho i Solo ante el peligro. Els canvis a l’escenari es van cobrir amb fragments del documental que es prepara sobre la gestació d’aquest projecte. En el segon bloc, van sortir els alumnes de l’escola Santa Eugènia que participen en el projecte Montsalvatge, impulsat amb l’Escola Municipal de Música. Les seves veus i instruments van aportar màgia i delicadesa a cançons com ara Remedio contra la soledad i Gente como tú. I per acabar, els Gospelians de Girona, dirigits per Karol Green, van injectar encara més bellesa èpica a La importancia de jugar al baloncesto, Fin de ciclo, Un buen año i, de nou, La comunidad, en una altra relectura diferent però tan efectiva com la primera: la prova que les cançons de Cala Vento, entre la ràbia del punk i la destil·lació emocional del millor pop, s’adapten bé als arranjaments més agosarats. Un concert memorable, premiat amb una gran ovació.