Patrimoni

La vella catedral d’Empúries

Localitzen les restes de la basílica de l’antic bisbat en unes excavacions al sector de Santa Margarida

La campanya d’excavacions al turó oest d’Empúries, impulsada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat, ha posat al descobert les restes de la basílica catedral de l’antic bisbat d’Empúries. Els treballs, que han durat sis setmanes, han permès confirmar l’emplaçament del conjunt episcopal tardo antic al sector de Santa Margarida i, sobretot, descobrir el temple, una de les edificacions més importants del conjunt, que es remunta a finals del segle IV i va ser objecte de successives reformes fins a finals del segle VII o principis del VIII, fins que la seu episcopal emporitana va ser incorporada a la de Girona, al segle IX.

Amb la intervenció, només s’ha pogut recuperar una part de la planta, però es calcula que la basílica devia tenir una amplada d’entre 13 i 14 metres i una longitud superior als 20. La basílica i el baptisteri eren a la part est d’una plaça, a recer d’altres edificacions que els experts suposen que completaven el complex, com ara el palau del bisbe, i que encara no han estat localitzades. Durant les excavacions també s’han trobat unes quantes tombes i un conjunt de 182 monedes de bronze dels segles IV i V dC.

L’objectiu de les excavacions, que reprenen les del 2020, era determinar la naturalesa i funció de les edificacions situades al nord de l’actual església de Santa Margarida. Els treballs han confirmat que en aquesta àrea hi havia el conjunt episcopal tardo antic d’Empúries i que les restes constituïen l’epicentre del nou nucli habitat sorgit després de l’abandonament de la ciutat romana. Es tracta, segons els arqueòlegs, d’una descoberta singular, que s’afegeix a altres conjunts episcopals catalans del període, com els d’Egara (Terrassa), Barcino (Barcelona) o Tarraco (Tarragona). En el cas del conjunt emporità, tot i la superposició de restes medievals, en noves campanyes es podrà reconstruir la planta i recuperar patrimonialment la continuïtat històrica amb el jaciment d’Empúries.

De moment s’hi identifiquen diversos edificis, entre els quals el baptisteri, de planta quadrada i amb la piscina baptismal al mig, i la basílica, una construcció imponent de tres naus, al nord. Pel que es desprèn de l’excavació, l’absis era a llevant i tenia l’altar alçat damunt un antic pedestal d’escultura que presenta una inscripció provinent del fòrum de la ciutat romana, possiblement dedicada a Manio Cornelio Saturnino, magistrat d’Emporiae al segle II dC. A banda i banda de l’altar, hi havia dos sarcòfags de pedra, un dels quals amb un forat per veure les relíquies d’un personatge anomenat Secundus. Davant de l’altar hi havia també un presbiteri i, a un nivell inferior, la zona del cor reservada als membres del clergat. A l’entorn d’aquesta zona privilegiada, amb el temps s’hi van disposar altres enterraments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.