El que la història ens ha amagat
Imma Tubella guanya el premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb ‘Els insubmisos del mar’
“La història ens ha amagat com eren els pirates, realment, sobretot les dones i els drets que tenien i que hem trigat segles a tenir la majoria de la societat”, explica Imma Tubella, guanyadora del premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb Els insubmisos del mar. El premi està dotat amb 6.000 euros i la publicació a Columna.
A l’Antoni Ferragut i Guitard, personatge real nascut a Sineu, pare i avi de dos herois de la independència dels Estats Units, la vida li canvia quan el 1716 un periodista i escriptor anglès, Daniel Defoe –autor de Les aventures de Robinson Crusoe i d’una enciclopèdia sobre la pirateria–, visita l’illa de Mallorca i li comenta l’existència de Libertàlia, una colònia de pirates al nord de Madagascar fundada per un pirata i un monjo: el capità Misson i el pare Caraccioli.
“Un dia, passejant per París, en una llibreria vaig trobar un petit volum, Libertària, probablement escrit per Dafoe i signat amb pseudònim”, i aquest va ser l’inici d’una investigació extensa sobre el món de la pirateria, que fins aleshores mai li havia interessat, confessa l’autora de la novel·la.
Així va descobrir el que s’ha ocultat a la societat perquè “no quedava bé que hi hagués dones que votaven al segle XVI, un dret que no es va anar implantant fins al segle XX”.
Els pirates van crear repúbliques llibertàries autogestionades, insubmises a l’ordre establert, on “tot es decidia i votava en assemblea i les dones tenien dret a vot; tenien una llengua pròpia perquè hi havia gent de tot arreu; tenien una mena de seguretat social i jubilació; l’homosexualitat, tant de dones com d’homes, no només estava acceptada, fins i tot era ben vista, en canvi, l’assetjament sexual a dones i nois joves estava molt penat pel codi pirata; no suportaven l’esclavatge i per això van alliberar molts esclaus al Carib i a l’Índic...”, detalla.
Van existir, doncs, comunitats utòpiques amb un funcionament que durant dècades va ser exemplar, però van tenir un final tràgic. “És un relat trepidant que ens fa somiar en un món on no hi ha ni Déu ni amo i on els valors bàsics són la llibertat, la igualtat, la cooperació i el dret a la felicitat.”
Imma Tubella (la Bisbal d’Empordà, 1953) volia ser escriptora des de petita, però va pensar que “d’escriure en català no es podia viure” i es va dedicar al món acadèmic i empresarial. Des que s’ha jubilat recupera el temps i ha publicat Un secret de l’Empordà (2016) i A cavall del temps (2019) abans de guanyar aquest premi.