Música

Joana Serrat

CANTANT, GUITARRISTA I COMPOSITORA

“Sovint som presoners de com se suposa que hem de sentir-nos”

Va ser dolorós gravar-les, aquestes cançons. Tot era encara molt fosc i no tenia res gens clar...

Entre les artistes catalanes que, els últims anys, han irromput amb força en l’escena internacional no hi ha només Rosalía, sinó també, per exemple, Joana Serrat (Vic, 1982), a qui, aquest mes, la històrica revista britànica Uncut aplaudeix com una de les “revelacions” de la temporada i inclou un dels seus temes recents en el CD que acompanya la publicació. Serrat, a través d’un segell petit però distingit, Loose Music, casa, entre d’altres, de Damien Jurado i Courtney Marie Andrews, va reaparèixer divendres amb Hardcore from the heart , un cinquè disc gravat, com l’anterior, a Texas però enmig, aquesta vegada, d’una “tempesta emocional”.

Quin era, doncs, el seu estat d’ànim quan va anar a gravar aquest disc?
Durant la meva experiència amb el disc anterior a Dripping Springs (Texas) era conscient d’estar vivint un moment únic i màgic, amb molta comunió amb la resta d’artistes. Vaig sentir que s’hi havia establert una connexió molt especial i, en tornar a casa, ho vaig trobar a faltar moltíssim. Només van ser quinze dies i era conscient que ho tenia idealitzat, una mica com quan anàvem de convivències. Però el cas és que hi va haver un rum-rum que em va acompanyar durant molt temps i que em va fer plantejar moltes coses de mi i la meva vida. Jo no soc creient, però sentia que, d’alguna manera, com Adam i Eva, se m’havia expulsat del paradís. Tot plegat, en resum, va desembocar en una crisi personal en tota regla. La meva relació de parella se’n va ressentir i el batibull d’emocions va ser considerable.
Com s’ha traduït al disc, més enllà del contingut de les cançons?
En les interpretacions, sobretot. Tot allò crec que va fer-me ser millor intèrpret. Altres vegades, en el moment de gravar les cançons, ja havia superat l’estat emocional amb què les havia compost, però en aquesta ocasió les vaig gravar en ple huracà. No pas a Dripping Springs, aquesta vegada, sinó a Denton, més al nord. Va ser dolorós gravar-les, aquestes cançons. Vaig fer-ho en un moment en què tot era encara molt fosc i no tenia res gens clar...
Són cançons de dol i enyorança. Com ha treballat aquestes emocions?
He mirat molt dins meu. No és que això no ho fes en discos anteriors, però en aquest no he volgut imposar-me cap mena de repressió ni autocensura, ja que tinc la sensació que massa sovint som presoners de com se suposa que hem de sentir-nos. No volia autoenganyar-me ni posar filtres, ni tampoc edulcorar res.
Per què ‘Hardcore from the heart’?
Vaig ensopegar un assaig d’Annie Sprinkle que es deia així i que, precisament, m’ajudava a reforçar aquesta idea. La pornografia, on tot, precisament, és explícit i sense filtres, ens fa sentir incòmodes, però és interessant entendre per què ens hi sentim, d’incòmodes. Volia mirar d’endinsar-me en aquest sentiment. Són reflexions que, d’alguna manera, em van interpel·lar, ja que vivia un moment, precisament, en què sentia coses que em feien sentir incòmode i que preferiria no estar sentint. Coses, però, que, al capdavall, sentia i no podia negar! M’hi vaig endinsar de manera catàrtica, suposo, però també artística, de reconeixement personal.
Quina sonoritat buscava?
És el primer disc en què he fet un pas enrere i he deixat que el productor fes tranquil·lament la seva feina. Volia que la sonoritat fos diferent de la del disc anterior, però algú m’havia d’ajudar a arribar-hi. Ted Young [productor], en aquest sentit, em va demanar una selecció del que escoltava i una llista del que m’havia agradat i del que no del meu últim disc.
Què li va dir que escoltava?
Lana del Rey, Julia Jacklin, Sarah Klang, algunes cançons del Reputation de Taylor Swift... Artistes capaces de crear ambients amb molta textura.
S’hi veu, vivint a fora?
No, és una fantasia i crec que, tal com està la meva carrera, no funcionaria. M’agrada viure aquí i m’estimo molt la meva terra!


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona