Cultura

Simposi de monaquisme cistercenc a Santes Creus

La tercera edició del simposi organitzat per l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i el Museu d'Història de Catalunya, que es va celebrar al recinte cistercenc el 17 de juliol, va tractar de la restauració i la recuperació del patrimoni monàstic cistercenc.

Les conferències es van encetar amb la intervenció d'Eduard Riu-Barrera, que va tractar dels importants processos de restauració que va desenvolupar Cèsar Martinell i també de la valuosa investigació historiogràfica del pare Agustí Altisent; aquest ponent va recalcar que no va ser fins a principi del segle XIX que, per influència francesa, es va començar a tenir interès per la recuperació dels nostres elements arquitectònics.

Els monestirs més propers (Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges) van tenir sorts diverses durant les desamortitzacions del primer terç del segle XIX, tot i que anys més tard van poder ser restaurats i reconstruïts per alguns mecenes, com és el cas d'Eduard Toda a Poblet.

Joaquim Masdeu Guitert va exposar la biografia del seu avi, un personatge interessant que va ser president de l'Arxiu Bibliogràfic i que va tenir amics i coneguts tan cèlebres com ara Eufemià Fort i Cogul, Eduard Toda i el cardenal Vidal i Barraquer. Joaquim Masdeu va destacar com un amant de la defensa del patrimoni cistercenc i va intervenir en el primer reconeixement de les restes del príncep de Viana.

Els ponents Javier Chillida i Marina Miquel van donar a conèixer tot el procés de recerca documental, recuperació i restauració de les tombes reials de Santes Creus (de Pere el Gran, Blanca d'Anjou i Jaume II), projecte que s'emmarca en els actes del 850è aniversari de la fundació del monestir de Santes Creus, de la mateixa manera que també en forma part aquest tercer simposi.

L'arquitecte Jordi Portal es va centrar en la restauració del reial monestir de Poblet, on a mitjan segle XIX ja es varen fer els primers treballs de restauració, tot i que fins al 1921 no va ser declarat monument nacional, i fins al 1940 no hi va tornar a haver monjos cistercencs, després de l'exclaustració del 1935, fet que ajudaria a mantenir aquesta comunitat religiosa i a continuar amb les tasques de recuperació del conjunt monàstic. Portal va fer menció a la importància de les tasques actuals de rehabilitació i restauració del monestir, amb mètodes i tècniques més avançades.

El director del Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, Jaume Massó, va fer un repàs de la història de les restauracions de Poblet, a partir de les persones que hi van esmerçar molts esforços personals i dels fets que van quedar plasmats en diverses publicacions.

Per finalitzar, Arturo Zaragoza va parlar de l'estat del patrimoni cistercenc del País Valencià, amb l'exemple del cas paradigmàtic del monestir de Santa Maria de la Valldigna, entre d'altres.

Finalment, la presidenta de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus va cloure aquesta jornada convidant els assistents al simposi que es té previst celebrar d'aquí a dos anys.

Properament, emmarcat en els actes del 850è aniversari dels orígens de Santes Creus, l'Institut d'Estudis Vallencs i l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus portaran a terme uns actes conjunts a la seu de l'entitat vallenca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.