L’humor seriós, reflexiu i elegant
Mor als 73 anys el dibuixant Carles Romeu, fundador d’‘El Jueves’ i creador del personatge Miguelito
“L’humor no s’ha de deixar en mans dels graciosos; l’ha de fer gent seriosa.” Ho va dir fa deu anys, en una entrevista publicada fen aquestes pàgines, el dibuixant Carles Romeu Müller, un dels fundadors de la revista satírica El Jueves i creador de personatges com Betty i Miguelito. La mateixa revista va fer públic ahir a les xarxes socials que l’humorista gràfic havia mort als setanta-tres anys.
“Hem perdut un pare”, deia el perfil d’El Jueves en un tuit publicat ahir. “Vam parlar amb l’editor José Ylario i li vam dir que volíem fer una revista entre El Papus, que era més bèstia, i Por Favor, que era intel·lectual”, explicava Carles Romeu a l’entrevista a El Punt Avui. El tuit d’El Jueves afegia: “Ens deixa un mestre de l’humor gràfic, pare també de personatges com Betty i Miguelito. Una abraçada, company, allà on estiguis.”
Carles Romeu Müller va néixer el 1948 a Barcelona. Fill d’un empresari català del sector tèxtil i de mare francesa, va iniciar estudis mercantils però els va deixar per començar els d’arts i oficis, que tampoc va acabar. Durant la seva joventut es va dedicar a nombrosos oficis amb els quals es va familiaritzar amb el dibuix i la pintura. L’educació diferent que va rebre, en ple franquisme, va ser “un avantatge”. “La meva mare era francesa, fumava i conduïa, i amb deu o onze anys jo ja havia estat a París. El meu pare també havia viscut la seva joventut a París, abans de la Guerra Civil, i tot això em va donar una educació diferent”, afirmava.
Ninotaire prolífic
Des del 1972, en què va publicar el seu primer còmic, Romeu va col·laborar en uns seixanta mitjans diferents i va participar en la creació de revistes d’humor com Mata Ratos, El Jueves, Nacional Show i la segona època de Muchas Gracias. A partir de 1976 va publicar durant trenta-tres anys a El País i la seva revista dominical les vinyetes del seu personatge Miguelito, que prèviament havia estat rebutjat al Diario de Barcelona en considerar-lo nihilista.
Romeu va compaginar aquesta feina amb publicacions a les revistes Muy Interesante, Triunfo, Interviú, Playboy, Harakiri i la francesa Charly Mensuel. També va treballar a la ràdio, al costat de Jordi Estadella, i a la televisió, sobretot a TV3. Amb Tom i Perich van ser guionistes de més de sis-cents programes, entre els quals hi ha Filiprim, Tres i l’astròleg, La parada...
El dibuixant va publicar dotze llibres de còmics i dues novel·les, entre els quals hi ha els títols Historias de Miguelito i Vivo sin vivir en mí.
Humor reflexiu i elegant
Romeu era un clar representant de l’humor català, amb un estil reflexiu, intel·ligent i elegant, que no necessitava el traç gruixut per fer riure. En l’àmplia entrevista que li va dedicar aquesta secció el 2011, el ninotaire es queixava que treballar “és molt més difícil ara, ja que s’ha d’evitar la incorrecció política per no molestar segons quins col·lectius”, i considerava que “l’humor ha de ser crític amb tothom”, però hi ha d’haver uns límits: “Si no fos per la hipocresia, ja ens hauríem matat tots entre nosaltres. No pots dir a la gent el que penses d’ells a la cara. Hi ha d’haver uns límits, unes fronteres, perquè si no la convivència no és possible.”
