Crítica
teatre
Esquitxant més enllà de The Globe
La NeedCompany defensa un art total en què els intèrprets canten, toquen, ballen i actuen. En què l’espai escènic tendeix a zero (només hi ha alguns elements que aporten singularitat a cada escena). La força artística arrossega la raó i el discurs. Ara, Jan Lauwers ha deixat que el seu fill fes una dramatúrgia sobre una desena de tragèdies de Shakespeares. Victor Lauwers ha trobat una mirada íntima, suggeridora i reveladora. Com poden els protagonistes de les tragèdies evitar un cataclisme històric si no són capaços d’estimar-se entre ells?
La peça, estrenada al Grec, té un altre al·licient amb la incorporació al repartiment de tres actors habituals en l’escena a Catalunya: Juan Navarro (El bosque amb Pablo Gisbert de conde de Torrefiel o 4 de Rodrigo García); Gonzalo Cunill (4 de Rodrigo García, Who is me? d’en Rigola); i Nao Albet (Atraco, paliza y muerte en Agbanaspach, Falsestuff, Mammón, La monja enterrada en vida... amb Marcel Borràs).Dels tres, aquest últim és el que més ha seguit i treballat amb Lauwers. I el que, efectivament, s’integra millor amb la resta de la companyia flamenca perquè sap cantar, moure’s i manté la forma d’interpretació lúdica un punt cínica un altre punt gamberra, de Navarro i Cunill.
El treball té preciosos moments visuals com el quadre final en una mena de piscina plena de sang en què els intèrprets proven de sortir-ne sense relliscar. I moments corals amb la música que hi posa una partitura rítmica que es balla, ara amb vestuari medieval, ara despullats. Shakespeare queda desdibuixat: quan una escena té la mateixa força sense posar-hi el nom de l’autoral cartell, vol dir que no cal sumar-lo, perquè és innecessari i despista.
