Art

Guinovart al Thyssen

Aquesta mostra, que repassa l’obra de Josep Guinovart, és l’última abans de l’inici al gener de les obres futur Museu Carmen Thyssen

S’hi poden veure quatre plafons que ningú sabia que existien i que han estat descoberts

Les obres del futur Museu Car­men Thys­sen de Sant Feliu de Guíxols, una qui­mera plan­te­jada ara ja fa més de vint anys, seran una rea­li­tat el gener de l’any vinent, segons va con­fir­mar l’alcalde, Car­les Motas, ahir, durant la inau­gu­ració de l’expo­sició anual al museu bene­dictí.

De fet, Uni­vers Gui­no­vart, la mos­tra d’aquest any, rea­lit­zada en coor­di­nació amb l’Espai Gui­no­vart i l’Espai Car­men Thys­sen, ha de ser la dar­rera abans que comen­cin les obres. Motas va des­ta­car que l’any vinent es bus­ca­ran altres espais per man­te­nir viva l’expo­sició, que coin­ci­dirà amb el sei­xantè ani­ver­sari del Fes­ti­val Porta Fer­rada.

Aquesta expo­sició és l’aposta que fa l’Espai Car­men Thys­sen per recu­pe­rar aquest estiu altra vegada les expo­si­ci­ons pre­sen­ci­als. I ho fa amb una mos­tra sobre el ric uni­vers de Josep Gui­no­vart

Uni­vers Gui­no­vart, s’ha coor­di­nat entre l’Espai Gui­no­vart i l’Espai Car­men Thys­sen, amb la presència de peces de diver­sos museus i col·lec­ci­ons del país que per­met a l’espec­ta­dor de fer una visita amb múlti­ples iti­ne­ra­ris. Obres rea­lit­za­des entre el 1948 i el 2007 que mar­quen la tra­jectòria artística d’aquest cre­a­dor, a través de cer­cles entre­llaçats. Amb l’expo­sició, segons la comissària Pilar Giró, es vol “retre home­natge al caràcter d’obra oberta amb la qual Josep Gui­no­vart defi­nia la raó de la recerca plàstica”. La mos­tra és, segons Giró, la “car­to­gra­fia que es fa des de dues geo­gra­fies i que que­den defi­nies en les dues plan­tes que acu­llen les obres”.

Dues geo­gra­fies

La pri­mera planta dedi­cada a una geo­gra­fia física, inda­gant les arrels tel·lúriques que nodrei­xen la sen­si­bi­li­tat vers un món con­vuls, però també un món de somni, d’espe­rança, o de rege­ne­ració.

La segona explora una geo­gra­fia humana, per­fila un recor­re­gut més intros­pec­tiu, fent de pont amb la visió que té Gui­no­vart de l’art “com un pro­jecte, un esbós ina­ca­bat, una apro­xi­mació al desig, un mer intent, l’intent d’aga­far l’aigua amb un sedàs”. Els pai­sat­ges de l’ànima i les ànimes dels pai­sat­ges ens con­dui­ran per un viatge insòlit a través de l’Uni­vers Gui­no­vart. Maria Gui­no­vart, pre­si­denta i direc­tora de la Fun­dació Espai Gui­no­vart , va des­ta­car que s’expo­sen obres inèdites de la dar­rera etapa de l’artista. Entre les 60 obres expo­sa­des a l’Espai Thys­sen, es podran veure qua­tre pla­fons inèdits que ningú sabia que exis­tien: “Ningú sabia que exis­tien i van aparèixer de cop i volta. No estan en cap catàleg i esta­ven emba­la­des. Cre­iem que les pre­pa­rava per enviar-les a Madrid.”

S’està davant d’un Gui­no­vart que con­vida a obser­var de forma dife­rent tot el que l’envolta. L’artista pro­posa la con­tinuïtat d’un diàleg esta­blert des de la sen­si­bi­li­tat. “Els sen­ti­ments i les pul­si­ons huma­nes s’agi­ten dins unes obres en les quals ha acon­se­guit tro­bar l’equi­li­bri entre els con­tin­guts i els aspec­tes for­mals del llen­guatge”, segons Giró.

Un crei­xe­ment artístic mar­cat, d’una banda, per la història, per la memòria col·lec­tiva i, de l’altra, per la cerca d’un llen­guatge que fa pos­si­ble la cons­trucció de l’obra. El resul­tat és –segons Giró– una obra intensa pel que fa a la temàtica, en què la forma i el color tenen un paper deter­mi­nant i els sig­nes i els símbols tenen un valor metafòric evi­dent.

La pro­posta artística va lli­gada amb una pro­posta edu­ca­tiva, cone­guda com a Espai Kids, en la qual s’adap­ten els con­tin­guts expo­si­tius a la mirada dels més petits. A par­tir de jocs i com­pli­ci­tats, els més menuts s’acos­ta­ran a l’Uni­vers Gui­no­vart d’una manera més fluida. La ini­ci­a­tiva pedagògica es com­pleta amb una for­mació als pro­fes­sors, amb moda­li­tat pre­sen­cial i en línia, con­jun­ta­ment amb l’Ins­ti­tut de Ciències de l’Edu­cació Josep Pallach, de la Uni­ver­si­tat de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia