En una altra dimensió

En un estiu accidentat per a molts, la pandèmia ha afectat la gira d’ El Pot Petit amb alguns concerts cancel·lats o ajornats per algun contagi a les seves files, però finalment dijous el grup empordanès va poder actuar al Festival de Cap Roig , on va debutar després de dotze anys en actiu –més o menys dotze, perquè “el de la pandèmia no compta”, com va dir la Jana– i ja consolidat com una de les formacions més destacades de l’escena familiar a Catalunya. Davant d’un auditori tan ple com ho permeten les actuals circumstàncies i emmarcat per un capvespre preciós, després d’una petita amenaça de pluja, El Pot Petit va desplegar tots els seus recursos musicals i escènics, amb una petita big band de tretze membres, entre instrumentistes de gran nivell i versatilitat –potent secció de vent, ideal sobretot en els moments amb més swing– i pirates que canten, ballen i criden “a l’aventura, l’abordatge, a la romana i els espaguetis... a la bolonyesa!”, perquè ja se sap que “amb la panxa buida no es busquen tresors”.

El gran tresor d’El Pot Petit són les seves cançons i tot l’imaginari propi que hi han creat. Per això el concert comença amb les arxiconegudes notes de La dimensió desconeguda, perquè el grup convida el seu públic a endinsar-se en el pot petit i entrar en una altra dimensió, plena de música, màgia i personatges tan simpàtics com entranyables, a través dels quals els nens i les nenes poden afrontar la por o la vergonya i descobrir que en aquest món d’aparences, no tot és la imatge: “Què vol dir que fas cara d’això o d’allò altre? Som el que fem i no el que semblem!”, van dir sobre El drac Rac, que trencant amb totes les convencions no treu foc pels queixals ni es cruspeix ningú, perquè “és un drac vegetarià, ecologista, pacifista i que fa ioga”.

En un escenari sense pantalles –ja n’hi ha prou al món real–, amb titelles, vaixells i acàcies, en Pau, la Jana i la Melmelada Band van oferir una dotzena de cançons durant una hora i quart, en un espectacle de ritme trepidant, amb diferents nivells de lectura i humor que permeten que tots en puguin gaudir, grans i petits. El cuc poruc, El jardí –gran final de percussions–, L’arc de Sant Martí, el díptic format per Els pirates i El pirata despistat, el Rap familiar –amb tot Cap Roig cridant “t’estimo!”–, Soc un mico, la molt esperada El lleó vergonyós i la música de Kiss introduint El rock de la formiga, van precedir la gran cloenda amb el seu himne, El Pot Petit, quan ja tots hi érem, a dins d’aquest pot inigualable.