Altres

Dansa en 360 graus

Ésdansa celebra la 39a edició amb expectació, entrades exhaurides i l’estrena a casa del nou espectacle de l’Esbart Marboleny, dedicat a Manuel Cubeles

El festival arrenca amb moltes entrades exhaurides i una ampliació de propostes
“Oferim una mirada de 360 graus de la dansa, de la més pura a la més contemporània”

Si Ésdansa té un lema que per­dura en el temps és el de Ballar i fer ballar. D’aquesta manera ha tre­ba­llat al llarg dels anys per con­so­li­dar-se com un fes­ti­val de la dansa d’arrel tra­di­ci­o­nal de referència i així ho ha vol­gut plas­mar en la pro­gra­mació d’aquesta 39a edició del fes­ti­val, que té lloc des d’avui i fins diu­menge a les Pre­ses, des­ple­gant totes les línies de tre­ball habi­tu­als, com ara les pro­pos­tes d’exhi­bició, la for­mació, la cre­ació, la divul­gació i, en la mesura del que sigui pos­si­ble, la par­ti­ci­pació.

Pre­ci­sa­ment és aquest últim aspecte el que més els fa anar de cor­coll en aquests temps de pandèmia. Núria Fei­xas, direc­tora de l’Ésdansa, ho referma, però també, vist l’èxit de l’any pas­sat, en què ja els va sor­pren­dre la res­posta posi­tiva del públic, diu que tor­na­ran a adap­tar-s’hi. “Sí que es demana que el públic resti immòbil durant els espec­ta­cles, però tor­narà a ser en els tallers for­ma­tius que es podrà moure, i per això ens hem adap­tat reduint l’afo­ra­ment, por­tant mas­ca­reta i esta­blint distàncies de segu­re­tat. Les ganes de cul­tura i de dansa hi són, perquè molts ja comen­cen amb les entra­des exhau­ri­des. Que la gent res­pon­gui d’aquesta manera ens dona força i ale­gria.”

Pel que fa a la pro­gra­mació, aquesta edició posa el focus en dos iti­ne­ra­ris prin­ci­pals. Per un cos­tat, l’iti­ne­rari Manuel Cube­les, amb motiu de l’Any Manuel Cube­les, orga­nit­zat pel Depar­ta­ment de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, que dona cabuda a tot un seguit de pro­pos­tes d’exhi­bició, for­mació i divul­gació a l’entorn de la figura de l’etno­coreògraf. I per l’altre, gai­rebé ja tot un clàssic, l’iti­ne­rari de dansa i pai­satge, un binomi que, per Fei­xas, és tota una experiència. “Amb l’entorn que tenim, la natu­ra­lesa ens ofe­reix uns esce­na­ris immi­llo­ra­bles que con­ver­tei­xen els espec­ta­cles en experiències idíl·liques.”

Dins les pro­pos­tes escèniques d’aquesta edició, s’hi podran veure un total de tres estre­nes lli­ga­des a l’iti­ne­rari Manuel Cube­les. En pri­mer lloc, l’Esbart Mar­bo­leny, amb la pro­posta La difícil sen­zi­llesa, diri­gida per Montse Colomé i Iban Bel­tran, seguida de la pro­posta Vin­cles, de l’Esbart Man­resà, i, per aca­bar, CBLS. Passió, música i país, de l’Esbart Sant Martí de Bar­ce­lona.

Fei­xas també des­taca, entre el munt de pro­pos­tes de música i dansa, l’espec­ta­cle que Nova Galega de Danza pre­sen­tarà diven­dres (22 h). Es titula Leira, i amb ella el cos i la terra estre­nyen els seus llaços en un espec­ta­cle de dansa i música que trans­porta a la dura bellesa de les tas­ques del camp. Amb la dona al cen­tre d’aquesta con­nexió tel·lúrica, és una pro­posta més de cre­ació con­tem­porània, però que beu de les arrels de la dansa gallega, com avança.

A causa de l’èxit de públic, s’ha obert una altra sessió de l’espec­ta­cle Rubí balla Cube­les (dis­sabte, 28 d’agost, a les 11 h) a l’església de Sant Pere i a la plaça Major, i també una nova actu­ació de Festa al Parc (diu­menge, 29 d’agost, a les 19 h). “Això és una dosi d’opti­misme i una empenta, no només per a l’orga­nit­zació, sinó també per a la resta d’ini­ci­a­ti­ves cul­tu­rals”, declara la direc­tora. Així mateix, els tallers que for­men part de l’Ésdansa’T també han pen­jat el car­tell de “com­plet”, tant en el Petit Ésdansa’T, diri­git a infants, com a Ésdansa’T, diri­git a adults.

Les arrels i el futur

L’any vinent el fes­ti­val Ésdansa cele­brarà la 40a edició. Una xifra més que res­pec­ta­ble que mereix una cele­bració a l’altura. Fei­xas reco­neix que hi han pen­sat, però asse­gura que no saben encara el que faran: “Si podem fer el gros de la pro­gra­mació que fèiem abans de la Covid, serà una gran cele­bració dels 40 anys.”

És així, de mica en mica, que fes­ti­vals com aquest tenen el recor­re­gut que tenen. “Vam néixer amb un dia només de cele­bració, amb un grup inter­na­ci­o­nal, i hem anat crei­xent a poc a poc, ampli­ant les línies de tre­ball, com ara l’exhi­bició; al cap d’anys, hi vam afe­gir el ves­sant de for­mació; després, la par­ti­ci­pació, en què les com­pa­nyies feien ballar el públic. I, més recent­ment, amb la línia de cre­ació. Ofe­rim una mirada de 360 graus de la dansa, de la més pura a la més con­tem­porània, sem­pre tenint en compte l’arrel.” Pas­sat, pre­sent i futur.

Nova estrena del Marboleny

Des del 2011, amb El comte Arnau, l’Esbart Marboleny no estrenava un espectacle de creació pròpia de gran format. Ara torna a fer-ho i, després de presentar-lo als festivals So de Cobla i Dansàneu i en localitats com Castellterçol, l’estrena a casa (avui a les 22 h). És La difícil senzillesa, una proposta escènica dirigida per Montse Colomé, amb dramatúrgia d’Iban Beltran i música de Marcel Casellas, i recull el llegat artístic i personal de Manuel Cubeles, que posa en escena no només les seves coreografies, sinó també elements de la tècnica per preparar aquestes danses i mostrar l’esperit que ell buscava en els dansaires a l’escenari , ballant i esprement la música fins al final amb cada gest. “Si hem trigat a portar a escena un espectacle de gran format és perquè ens resulta complicat. Els ballarins que formem part de l’Esbart Marboleny no som professionals, sinó que cadascú té la seva feina; per això trobar horaris costa, i es necessita temps per crear propostes com aquesta”, declara Núria Feixas. De l’Esbart Marboleny es poden veure altres creacions escèniques, com ara la que han creat juntament amb María Pagés i que proposa un recorregut per fragments del film d’animació Érase una vez... (1950), basat en el conte de Charles Perrault La ventafocs,i realitzat per la resistència cultural catalana de l’època, amb comentaris de María Pagés i amb intervencions ballades de l’Esbart Marboleny, amb les danses que hi va enregistrar l’Esbart Verdaguer: La tirotitaina del Pallars, L’espunyolet del Ripollès, Ball de cavallets i Ball de nans d’Olot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia