Patrimoni

L’activitat arqueològica torna a revifar aquest estiu

Després d’un any passat alterat per la pandèmia, el sector ha remuntat fins arribar a xifres similars al 2019

L’estiu sol concentrar fins a un 80% de les intervencions arqueològiques

Ara, tenen lloc els camps de treball i les excavacions programades

Amb l’arri­bada de l’estiu, l’acti­vi­tat arqueològica s’incre­menta. És, lite­ral­ment, la tem­po­rada alta dels arqueòlegs, sigui per raons mete­o­rològiques –fa millor temps i hi ha més hores de llum– o perquè les exca­va­ci­ons esde­ve­nen autènti­ques esco­les de pràcti­ques per als estu­di­ants. És tant així que un tant per cent molt alt de les inter­ven­ci­ons arqueològiques –hi ha anys que un 80%– es con­cen­tra durant la tem­po­rada esti­val. I si bé l’any pas­sat, en el que va ser el pri­mer estiu afec­tat per la Covid-19, l’acti­vi­tat es va res­sen­tir, aquest any els arqueòlegs han tor­nat a fer l’agost.

Res­pecte a les exca­va­ci­ons que pro­mo­uen direc­ta­ment la Gene­ra­li­tat o els con­sis­to­ris, lluny d’aque­lles xifres que havien arri­bat a sumar fa una dècada –fins a una sei­xan­tena d’inter­ven­ci­ons per aques­tes dates–, sí que s’ha tor­nat a la tren­tena d’abans de la pandèmia. Con­cre­ta­ment per aquest estiu del 2021: un total de 31 exca­va­ci­ons, 15 inter­ven­ci­ons de recerca i 16 de pre­ven­ti­ves.

Joan Llinàs (Atri Cul­tura i Patri­moni), arqueòleg que només aquest estiu haurà diri­git qua­tre inter­ven­ci­ons, cor­ro­bora que “com l’any pas­sat, res” i que “a poc a poc” s’ha anat recu­pe­rant una acti­vi­tat simi­lar al 2019. “Anem enfei­nats a l’estiu. No fem vacan­ces perquè és quan tenen lloc els camps de tre­ball i les exca­va­ci­ons pro­gra­ma­des”, explica. Tan­ma­teix, com matisa, és tot l’any que es tre­ba­lla. “D’exca­va­ci­ons, en van sor­tint tot l’any. Segu­ra­ment, fei­nes més peti­tes, com són con­trols arqueològics d’obres i de nuclis antics amb res­tes, o som cri­dats per fer estu­dis històrics en ter­renys de par­ti­cu­lars”, hi afe­geix.

Res­pecte als can­vis que ha com­por­tat el virus, asse­gura que pre­nen mesu­res i certa pre­caució, com pot ser dis­po­sar de gel hidro­al­cohòlic, no com­par­tir eines i posar-se la mas­ca­reta, que va bé també “per pro­te­gir-te per la pols”. Això sense dir que vacu­nats, millor.

Un cas­tell i una vil·la

Si hi ha una demar­cació que durant aquest període de temps regis­tra anu­al­ment el pic d’acti­vi­tat, aquesta és, sens dubte, la giro­nina. El mateix Llinàs va com­ple­tar la cam­pa­nya d’exca­vació del cas­tell de Sant Iscle de Vidre­res, un camp de tre­ball anual impul­sat per l’Ajun­ta­ment i que aquest any ha permès arri­bar al sub­sol natu­ral de l’inte­rior de la for­ta­lesa i iden­ti­fi­car alguns enter­ra­ments de la necròpoli alt­me­di­e­val. També s’ha exca­vat a l’exte­rior de la mura­lla, ampli­ant l’àrea del fos­sat del cas­tell fins a aparèixer una cons­trucció defen­siva més antiga.

D’altra banda, el mes pas­sat es va dedi­car a exca­var la impo­nent vil·la romana dels Amet­llers, situ­ada al bell mig de Tossa de Mar. La volun­tat és museïtzar el jaci­ment i, tot exca­vant a la part més rústica de la vil·la, han apa­re­gut una sèrie d’enter­ra­ments d’època romana o visigòtica, per tant, i en espera dels estu­dis tècnics, fets segu­ra­ment quan la vil·la ja estava aban­do­nada.

“Catifa d’ossos” a la llum

Sens dubte, un dels jaci­ments que més ha donat de si –en espera que es pre­sen­tin els resul­tats de la resta d’inter­ven­ci­ons – és el de Que­ralbs, cone­gut amb el nom de Roc de les Ore­ne­tes. Es tracta d’una necròpoli on l’última cam­pa­nya arqueològica feta per l’equip d’inves­ti­ga­dors de l’Iphes, a finals del mes pas­sat, ha tret a la llum 1.200 res­tes, la majo­ria huma­nes. Han arri­bat a iden­ti­fi­car 50 indi­vi­dus de dife­rents edats, des que les van començar a tro­bar l’any 2019. Amb només 9 m2 exca­vats aquests anys per l’alta con­cen­tració de peces, els arqueòlegs remar­quen que és un jaci­ment “excep­ci­o­nal” i, pro­ba­ble­ment, el sepul­cre pre­històric “més impor­tant” dels Piri­neus pel que fa a pre­ser­vació, nom­bre d’indi­vi­dus exhu­mats i loca­lit­zació, segons el seu codi­rec­tor Car­les Tor­nero.

Aquest any, també han con­fir­mat que la necròpoli es va uti­lit­zar durant mil anys, des de la fi de l’edat del coure (fa 4.300 anys) fins a la mei­tat de l’edat del bronze (fa 3.400 anys). “Una catifa d’ossos bar­re­jats” és una de les fórmu­les que els inves­ti­ga­dors acos­tu­men a fer ser­vir per refe­rir-se al Roc de les Ore­ne­tes. Fa 50 anys, un jove Eudald Car­bo­nell la va des­co­brir amb un grup d’amics i es va tapar l’entrada, per garan­tir-ne la pre­ser­vació. La cova, situ­ada a més de 1.800 metres d’altura, és de difícil accés i té una superfície glo­bal d’uns 30 m2. Fa dos anys, es va reo­brir per ini­ciar un pro­jecte d’inves­ti­gació i no fa més que donar ale­gries.

LES XIFRES

1.200
restes s’han trobat en dos anys al Roc de les Orenetes, entre què 50 d’humanes prehistòriques.
2.300
metres és l’altitud a què es troba la cova prehistòrica amb ocupació humana a més altura dels Pirineus.
80
per cent de les intervencions arqueològiques solen tenir lloc entre els mesos de juliol i setembre.

Excavació a la cova a més altura dels Pirineus

J.C.L

Un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes-Cerca) i de l’àrea de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) està duent a terme una excavació en extensió a la cova prehistòrica 338, la cavitat d’aquesta època amb ocupació humana localitzada a més altura dels Pirineus, concretament a 2.300 metres. Situada al parc natural de les Capçaleres del Ter i Freser, al terme municipal de Queralbs (Ripollès), actualment i fins al 6 de setembre s’estan fent treballs dirigits pels arqueòlegs Carles Tornero i Eudald Carbonell.

Se la coneix com la cova del Forat de l’Embut i és càrstica, té més de 100 m2 i està ubicada en un enclavament estratègic, a mig camí entre la vall de Núria i el pic del Puigmal, el cim més alt de la zona. Històricament, la cova 338 ha estat estretament vinculada a l’ús ramader dels extensos prats de l’entorn durant la temporada estival, com a refugi natural dels pastors que acompanyaven els ramats, generalment d’ovelles. Una de les línies de treball de la intervenció que s’inicia ara és contrastar si les primeres ocupacions prehistòriques documentades a la cova ja estaven associades a aquesta activitat ramadera dels espais d’alta muntanya i esbrinar si aquesta cavitat va poder tenir altres funcions i usos, pel moment desconeguts. La campanya permetrà excavar en extensió la cova i es preveuen noves actuacions els pròxims anys.

La missió arqueològica no esta exempta de dificultats. Atesa la seva ubicació i accés (de manera motoritzada, a la vall de Núria només és possible amb el tren cremallera), els treballs es concentraran en deu jornades ininterrompudes en què participarà un equip reduït de professionals. La instal·lació de la infraestructura mínima necessària i la realització d’un registre planimètric i gràfic minuciós dels espais i les parets de la cavitat es durà a terme durant aquesta primera campanya, amb previsió de futurs anys de treball. A més de l’excavació, el projecte inclou un pla de protecció de la cavitat per a la salvaguarda, així com la difusió dels resultats que aporti la investigació científica relacionada i que seran d’utilitat pel Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia