El Tantarantana pivota

El Tantarantana va néixer per la necessitat de trobar un espai on representar espectacles de la companyia de teatre familiar U de Cuc, el 1992. Enguany, han decidit eliminar la programació familiar i reduir de 500 funcions a unes 300 per temporada. La sala, fàbrica de creació des del 2017, també mira de reforçar les residències, augmentant el seu suport econòmic i promovent la distribució trobant vincles amb Fira Tàrrega, la Mostra d’Igualada o el Versus Teatre, per exemple. El director de la sala, Ferran Murillo, insinua que aquesta temporada també serà complexa com l’anterior, arran de la pandèmia. Tot i així, la sala segueixi afermant projectes vinculats amb les escoles i les entitats del Raval i també amb projectes internacionals. La creació l’any passat de la marca Teatres de Proximitat a Barcelona (que formen 11 sales) ha permès ser molt més fluids en la recepció de propostes; algunes, com Goyo, es podran veure aquest curs.

El Tantaranana comença diumenge temporada a l’Àtic amb Adela, un monòleg de Daniel Veronese que interpreta Mireia Gubianas, des del 2015. Sílvia Sabaté dirigeix Una intervenció (8 al 26 de setembre), una peça en què, des de la possible toxicitat de l’amistat (“no és que no sigui l’amic com pensava, sinó com voldria que fos”, reflexionava la directora ahir), es fa un paral·lelisme amb una intervenció aparentment humanitària a l’Orient Mitjà. Marta Aguilar i Bernat Quintana són els dos amics íntims que arriben a odiar-se.

Entre la trentena de produccions previstes. es repesca el Combat de negre i de gossos, de Koltès, (que es va haver d’ajornar al Grec) i La Ruta de la Palta de Projecte Ingenu, vista puntualment a la Nau Ivanow. El primer treball de teatre radiofònic del Teatre Lliure de la pandèmia, El gegant del pi, de Pau Vinyals, prendrà forma escènica als baixos22. Es recupera un nou text de Caryl Churchill, El desig del cor, i es dona a conèixer la formació Unter den Linden, que es compromet a portar dramatúrgia contemporània alemanya en català. Comencen amb Amor, un exercici argumentatiu, de Sivan Ben Yishai. Com un Llum mostra Safareig (a partir de les cançons populars de les dones quan rentaven la roba) i es torna a programar el festival RBLS, adreçat a públic jove.

El Cicló (que ja encara el final de la tercera generació de companyies) es podria revisar per a la nova convocatòria del 2022, per enfortir el rol de la direcció escènica, avançava ahir Murillo. Aquest any presentaran producció al Cicló La Pulpe (de Denise Duncan) i Paradiso 99. H.I.I.I.T, El Martell i Obskené completaran cicle el curs vinent.Un altre cavall de batalla és disposar de la primera planta de l’edifici per habilitar-la com a espai de residència. Actualment, algunes produccions del Tantarantana s’han de fer a la Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu.