Mor l’escriptora Renada Laura Portet

L’escrip­tora Renada Laura Por­tet, una de les escrip­to­res més relle­vant de la Cata­lu­nya Nord, ha mort aquest diu­menge als 94 anys.

Nas­cuda al muni­cipi de Sant Pau de Feno­llet, l’any 1927, va obte­nir, entre el 1974 i el 1976, pre­mis de prosa i la Ginesta d’Or de poe­sia cata­lana als Jocs Flo­rals de la Com­pa­nyia literària de la Ginesta d’Or; el premi de la Bibli­o­teca Cata­lana de Per­pinyà (1980) amb la nar­ració La casa del notari i el premi Vila de Per­pinyà (1981) jun­ta­ment amb Agustí Bar­tra. Entre altres obres ha publi­cat Cas­tell negre (1981), traduïda al francès i a l’ale­many, i A la recerca d’una memòria: Ros­selló micro­to­ponímic (1982), estudi de toponímia. L’any 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Com a nar­ra­dora i novel·lista, remarca l’Asso­ci­ació d’escrip­tors en llen­gua cata­lana, va publi­car un ele­vat nom­bre de lli­bres, d’entre els quals: Cas­tell negre, recull de nar­ra­ci­ons pre­miat amb el Víctor Català de l’any 1981 i traduït al francès el 1982; L’escletxa, obra fina­lista del premi Sant Jordi el 1983 i publi­cat a Bar­ce­lona el 1986; El metro de Bar­ce­lona (fina­lista del premi La Piga, 1988) i el recull de nar­ra­ci­ons Let­tera amo­rosa (1990) i la novel·la Rigau & Rigaud. Un pin­tor a la cort de la rosa gra­ta­cul va que­dar fina­lista del premi Josep Pla l’any 2002 i narra la història de Jacint Rigau, pin­tor del rei Lluís XIV.

Va escriure, també, l’obra tea­tral Gui­llem de Cabes­tany o el con­vi­dat impre­vist (1995), repre­sen­tada al Palau dels reis de Mallorca (Per­pinyà, 1995), així com tres assaigs de temàtica “tro­ba­do­resca”: La lle­genda del cor men­jat (1994), La viole et l’or (1996) i Les Tro­bai­ritz (1996). Així mateix, ha rea­lit­zat tra­duc­ci­ons, com El bar­ber de Sevi­lla, de Beau­marc­hais (1994).

En el ter­reny de la poe­sia va publi­car Jocs de con­vit, amb pròleg i tra­ducció bilingüe de Kath­leen McNer­ney, de la West Vírgi­nia Uni­ver­sity; Una ombra ano­me­nada oblit (1992), El cant de la Sibil·la (1994) i N’hom (2017), amb un pròleg de Pere Ver­da­guer.