Llibres
Fascinació pel Montseny
Andreu Pujol publica ‘101 anècdotes del Montseny’ per reflectir la diversitat i punts en comú d’un territori repartit en dues demarcacions i tres comarques
El Montseny dona per a molt. Des d’una àmplia bibliografia d’artistes, literats, personalitats polítiques o esportistes que hi tenen els orígens o que hi van trobar refugi; passant per llegendes de fades o bruixes, espècies endèmiques –el tritó del Monteny–, arbres monumentals, amagatalls d’ametistes i fins dades econòmiques insospitades: el 80% de l’aigua embotellada de Catalunya prové d’aquest massís i els arbres de Nadal naturals produïts en aquestes muntanyes representen el 90% del mercat d’aquest producte a l’Estat espanyol.
Aquestes són només algunes de les dades que recull Andreu Pujol Mas –llicenciat en història, cronista en diferents mitjans entre els quals aquest diari i regidor de Cultura i Patrimoni a Breda–, a 101 anècdotes del Montseny (Efadós, col·lecció Km0-Producte Local). Els 101 capítols i articles, sota l’aparent lleugeresa de les d’anècdotes i fets curiosos, posen en evidència de manera amena l’atracció que exerceix el Montseny per al conjunt del país malgrat unes contradiccions evidents: una única paraula, Montseny, per a un territori geogràficament no gaire extens però amb realitats diverses i diferenciades, que administrativament es reparteix entre tres comarques, dues demarcacions i històricament tres bisbats. “Tot i que la muntanya del Montseny i la gent que hi viu sí que es poden identificar amb una unitat, pel que fa a les àrees de les valls hauríem de parlar de tres Montsenys, que corresponen a tres conques de rius (les del Ter, del Besòs i de la Tordera)”, matisa Pujol. L’àrea de la Tordera és la que ha estat més a prop d’aconseguir erigir-se en comarca administrativa amb el nom de Baix Montseny, sense que la idea hagi fructificat. El meló del debat d’una denominació pròpia per al Montseny s’ha anat obrint periòdicament al llarg de la història i l’autor de les 101 anècdotes tampoc l’esquiva.
Amb aquest recull a la mà, a la pregunta de quins reptes creu Pujol que afronta avui el Montseny, l’autor aporta algunes preguntes més: “De l’èxit que es desitjava i que s’ha aconseguit ara potser s’ha arribat al perill de passar-se i a la necessitat de definir garanties de protecció. Als boscos, abans fonts de riquesa amb la indústria forestal i el carbó es podia témer una sobreexplotació, però han passat a ser massa poc explotats i el desenvolupament de la biomassa podria ser una oportunitat per reactivar l’activitat”, diu Pujol. Anècdota rere anècdota, el recull pinta el Montseny com un espai d’interès, especialment singular i que continua sent fascinant i atraient. Pujol situa l’origen d’aquesta atracció al fet que al segle XIX és la primera muntanya del país que disposa d’una guia excursionista. Les “101 anècdotes” hi afegiran més fascinació.