Els bolets de tardor
El TNT activa la vinculació de la programació de teatre contemporani amb la ciutadania i atreu fins a 150 programadors per reforçar la xarxa de còmplices
El festival Terrassa Noves Tendències (TNT) d’aquesta edició ha aflorat amb força, com un fong de tardor. Dels 22 títols que es podran veure en aquesta edició a la ciutat (des de dijous fins diumenge al migdia, 47 funcions), la meitat són estrenes absolutes. El TNT, que l’any passat ja va dirigir Marion Betriu però sense el temps suficient per desenvolupar el seu projecte (i en unes condicions de pandèmia que, presumiblement, aquest any es veuran atenuades), aspira a connectar tant amb la ciutadania de tots els districtes de Terrassa com ja ho fa amb el sector escènic.
Fins a 150 programadors assistiran a aquesta edició, que, a més de seguir bona part dels espectacles, també tenen una sessió professional divendres al matí per donar suport a alguns dels projectes previstos per al curs vinent. Si el nom TNT porta implícita la idea de pólvora des del primer dia (en què Pep Pla va transformar el TensDansa d’Àngels Margarit en un nou cartell amb més presència teatral), en aquesta edició el cartell insinua un fong que creix silenciosament. S’expandeix com si fos un fertilitzant amb la voluntat de contagiar interès per la cultura i l’ús de l’escena per reflexionar sobre els comportaments de la societat.
Novetats d’aquesta edició: cada nit acabarà amb un concert, més o menys escènic, com ara Glòria Ribera, amb Parné (dijous); Los Voluble, amb .nomedia (divendres), i Mercedes Peón, amb Osmose (dissabte). També es reforça la línia de TNT Kids amb produccions específiques com la de Xesca Salvà Cases(xkids), a la sala d’assaig del Teatre Principal; el Dit dit de Conde-Galí, a la Casa de la Música, i El camping de las delicias per a nadons (al local dels Minyons de Terrassa), al llarg del cap de setmana. Es torna a programar una instal·lació com la de No hay tierra más allá, d’Urati Laboratori, que proposa interactuar-hi amb l’espai i l’audiovisual durant tots els dies a la sala Muncunill.
La creació és una de les tres potes que es marcava Betriu com a objectiu del TNT. Es resistia a acceptar que Terrassa fos només una ciutat d’exhibició d’espectacles, que no s’involucrés en el suport a la creació. Per això, a través del TNT, s’han interessat per obrir residències artístiques a les companyies i per generar intercanvis amb altres estructures escèniques. A més, a través del programa Terrassa CREA, han donat suport a la creació local per convertir-la en professional: tres són els títols que han sorgit d’aquest concurs: El desig de ser un llimac (Neus Masdeu), RECORD: qué nos va a pasar? (Mar Garcia i Javier Soler) i la instal·lació multimèdia de Víctor Pérez-Pallarès.
Un dels reptes que Marion Betriu assumia com a nova directora del TNT (que va coincidir amb l’entrada de Giulia Poltronieri com a directora dels programes de teatre de Terrassa) era aconseguir motivar un públic nou a la ciutat. Per això, han desenvolupat els dos projectes en paral·lel. Per una banda, gràcies a l’elevat nombre de suports en coproducció d’aquest any, se’ls ha instat que, durant la investigació, les companyies involucressin perfils molt diferents de ciutadans en els seus treballs. Per l’altra, el TNT programa dues accions fora del centre (el rovell habitual del TNT): Quim Bigas presenta diverses sessions de La llista en un espai al barri de Ca n’Anglada i Anto Rodríguez convida tothom a una festa amb el karaoke de Vivir en videoclip, a la plaça de Primer de Maig.
Al TNT, no hi falten artistes habituals com ara Atresbandes (It don’t worry me), El Conde de Torrefiel (Se respira...), Ça Marche (Los figurantes) i Xesca Salvà i Marc Villanueva (Paramecis i meteorits). Altres noms d’aquesta edició són el duet Aurora Bauzà & Pere Jou, amb la proposta sonora We are (t)here; Bárbara Bañuelos & Carles A. Gasulla, amb Hacer noche; Laia Estruch, amb Mix, i Los Detectives, amb Concrete matter, the movie. El TNT suposa el retorn del col·lectiu Vértebro (Una imagen terrestre) i Las Huecas (Aquellas que no deben morir).