Onades de garatge a la costa empordanesa

La novena edició del Fes­ti­Surf Costa Brava va apun­tar cap a les coor­de­na­des del rock de garatge prac­ti­cat durant la dècada dels 60 al nord-oest dels Estats Units, sense dei­xar de banda les essències sur­fers que són la raó de ser del fes­ti­val empor­danès. Tres de les pro­pos­tes que es van aple­gar la nit del dis­sabte 18 de setem­bre al Palau d’Esports i Con­gres­sos de Platja d’Aro s’emmar­ca­ven en aques­tes direc­trius. La quarta, el frenètic rhythm & blues de Dani Nel·lo, es va cap­bus­sar direc­ta­ment en les arrels més pri­mi­ti­ves del rock’n’roll.

Van tren­car el gel Lord Dia­bo­lik, des de Per­pinyà, amb la seva irre­ve­rent però genuïna apro­xi­mació a les parets mes­tres del garatge. Màsca­res de lluita lliure mexi­cana, rit­mes cavernícoles, gui­tar­res car­re­ga­des de fuzz, home­nat­ges als tòtems de dècades pretèrites i per­les de pròpia auto­ria com Les fous du garage, que van escal­far l’ambi­ent del recinte mal­grat les incom­pren­si­bles res­tric­ci­ons sanitàries encara vigents en l’àmbit cul­tu­ral.

Igual­ment adre­nalínica va ser la descàrrega de Tibu­rona, trio madri­leny sor­git de les cen­dres de les enyo­ra­des Jua­nita Banana, que va aixe­car la moral del per­so­nal tot con­ju­gant pri­mi­ti­visme punk amb espe­rit ié-ié. Van alter­nar píndo­les tan addic­ti­ves com Sola y feliz, Que viene el lobo o l’ins­tro surf gran reserva de Tibu­rona, amb ver­si­ons tan ben tri­a­des com Aquí en mi nube, lec­tura en cas­tellà del Get Off of My Cloud dels Rolling Sto­nes.

També sumen anys de militància a l’escena madri­le­nya els com­po­nents de Los Capi­ta­nes, un combo de rock’n’roll tan directe i vis­ce­ral com ben engrei­xat, on des­taca la presència dels incom­bus­ti­bles Albert Ginés (gui­tarra) i Alberto Bigo­tes (bate­ria). Guar­nits amb uni­for­mes d’ofi­ci­als d’alta mar, van des­pat­xar rodan­xes de rock’n’roll garat­ger tan sucu­len­tes com Capitán o Benny Hill, i es van aco­mi­a­dar amb una opor­tuna revisió de Diga qué le debo, el clàssic de Sini­es­tro Total.

Final­ment, el sem­pre infal·lible Dani Nel·lo va tan­car el fes­ti­val amb una lliçó magis­tral d’història melòmana que va repas­sar capítols tan essen­ci­als com el swing, el jump blues, el pri­mer rock’n’roll o la música jamai­cana de les dècades dels 50 i 60. Un reper­tori basat en els dos volums del seu pro­jecte Los saxo­fo­nis­tas sal­va­jes, set músics a l’esce­nari –a des­ta­car el també saxo­fo­nista Pere Miró–, i cites a mes­tres com Red Holloway (Last Call) o Sam Butera (Come Back to Sor­rento). Final de festa per la porta gran.