Celebració tribal

Després d’una primera mitja hora en què la cantant i compositora brasilera Adriana Calcanhotto , que acompanya en el tour Gilberto Gil , oferís un recital íntim, amb guitarra, alternant amb l’elèctrica, i amb un repertori propi en què destaca Esquadros, amb versions acurades com ara Flor encarnada, de Maria Bethãnia, i amb d’altres que s’allunyen dels seus orígens i l’allunyen del seu públic, com per exemple Amy Winehouse, un seient al centre de l’escenari esperava l’exministre de Cultura brasiler. Aquest inici emocionalment reposat amb la butaca que acomoda el protagonista, predisposava l’auditori a un concert assossegat. Amb 79 anys i vestit de rosa corall, a punt per a una sessió de ioga o de comunió xamànica, Gilberto Gil, un dels noms del Tropicalismo, va exhibir, en el segon dels dos concerts programats el 12 d’octubre a l’ Auditori de Girona , inclòs en el festival Temporada Alta , no només força escènica, sinó destresa amb la guitarra, fent fàcils uns acords dificilíssims, puntejats amb mestratge i adornats amb la cara de murri. Les primeres cançons avançaven, tot i assegut, el ritme que aniria en augment com els “Bebop, bebop, bebop de Chiclete com Banan a. Al cap de quatre cançons, però, un tècnic va enretirar el seient i Gilberto Gil va moure i va fer moure els malucs al públic gironí, declaradament fan, en un concert de rock eclèctic, que respira els ritmes del Brasil i també el funk , i salpebrat amb els xiscles amazònics de Gilberto Gil, que exerceix d’avi venerable i de cap tribal: s’acompanya de la neta Flor Gil, que va versionar I say a little prayer, del net més gran, João Gil i del fill Bem Gil. No hi va faltar Back in Bahia i l’ himne antiracista, Touche Pas a món pote, molt apropiat per a la diada de celebració tribal. Al final de festa, tota la tribu a l’escenari va demostrar, amb Gil al capdavant, la vigència del Tropicalismo.