Epicentre mundial de l’arquitectura
La capitalitat de Barcelona el 2026 convertirà la Setmana d’Arquitectura en un festival internacional
La Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona 2026 ja està en marxa. Les tres administracions impulsores, Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, amb el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), estan treballant conjuntament amb el compromís que la ciutat aprofiti el potencial de l’esdeveniment per convertir-se en l’epicentre mundial de l’arquitectura.
La candidatura de Barcelona va ser seleccionada per l’Assemblea de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) el juliol passat –imposant-se a la de Pequín–, i suposa la designació de la ciutat comtal com a lloc de celebració del Congrés Mundial de la UIA, a més de capitalitat anunciada. Ahir en la presentació d’aquest esdeveniment, els seus responsables van comunicar que estan avançant en la concreció de les actuacions per exercir i intensificar el paper de Barcelona com a referent internacional des d’ara i més enllà de l’any 2026. Entre altres i en espera que es vagin concretant les accions, les administracions impulsores ja estan definint el procés d’organització i celebració de la capitalitat –que serà col·lectiu i cooperatiu– i comptarà amb el centenar d’institucions i entitats que formen part de l’ecosistema de l’arquitectura de Barcelona.
De fet, Barcelona tornarà a ser epicentre internacional de l’arquitectura trenta anys després de celebrar-se el 1996, quan va prendre embranzida internacional arran de l’èxit dels Jocs Olímpics. Pel que fa al Congrés, aquest tindrà com a lema One today, one tomorrow (Un avui, un demà).
Un festival de referència
La primera fita d’aquest full de ruta serà el 2022. La Setmana d’Arquitectura evolucionarà amb perspectiva de capitalitat i es convertirà en el Festival d’Arquitectura de Barcelona - Arquitecture Fest BCN. Des del 2017, la Setmana d’Arquitectura ofereix un cop a l’any un ventall d’activitats perquè la ciutadania visqui el patrimoni arquitectònic d’una manera amena, didàctica i atractiva. Ara, segons va avançar la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, se li donarà un nou impuls per incorporar a la reflexió i el debat les accions que s’estan desenvolupant en l’àmbit de l’arquitectura no només des de Barcelona, sinó a Catalunya i a l’Estat, com és a través de la llei estatal de qualitat de l’arquitectura, impulsada des de la direcció general d’Agenda Urbana i Arquitectura del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que aquesta mateixa setmana serà elevada a audiència i informació pública després del seu pas en primera volta pel Consell de Ministres. I, per descomptat, en el marc internacional, amb la coordinació i impuls d’iniciatives ambicioses com la Nova Bauhaus Europea, des d’on les administracions volen crear ponts i llaços entre elles per poder resignificar la iniciativa des del prisma de la Mediterrània.
La participació s’ampliarà a tota la societat, ja que la voluntat és estendre el festival a l’àmbit professional i fer partícips altres sectors com la cultura, l’educació, el pensament i l’ecologia.
Està previst que tingui lloc al mes de maig i que cada any s’incorpori una ciutat convidada de referència “per conèixer i intercanviar coneixement, experiències i iniciatives i reflexionar i treballar conjuntament sobre nous reptes arquitectònics i urbanístics”. Serà un intercanvi a tots els nivells: institucional, acadèmic, entre col·legis i sectors professionals i entre empreses vinculades al món de l’arquitectura i l’urbanisme, així com obert a altres disciplines com poden ser l’art i l’educació.
A part del festival, des del punt de vista organitzatiu s’està avançant en la creació dels espais de coordinació i cooperació que ajudaran al disseny dels objectius, estratègies, propostes i tot el que es derivarà de la capitalitat a partir d’ara. “Volem que sigui una celebració que ens desbordi, que sigui una veritable festa de l’arquitectura”, va declarar Janet Sanz, que també va manifestar que el festival vindrà a ser com un encreuament entre “una biennal de pensament i la festa de la Mercè”.
Metamorfosi de la ciutat
L’acte de presentació va tenir lloc a l’emblemàtic Pavelló Alemany, obra simbòlica del Moviment Modern dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i actual seu de la fundació de l’arquitecte. Allà, l’alcaldessa, Ada Colau, va destacar que la capitalitat “reconeix la qualitat arquitectònica i urbanística de Barcelona, el canvi de model urbà i l’ecosistema del sector de l’arquitectura que hi ha a la ciutat, que és d’un indiscutible talent”. També va remarcar que la ciutat és “un referent i lidera algunes de les respostes als grans reptes del segle XXI. Ens fa molta il·lusió acollir l’esdeveniment i és una oportunitat per potenciar moltes de les transformacions que estan en marxa”.
A grans trets, Colau va dir que hi ha tres grans eixos que hauran de tenir en compte les ciutats en el present i en el futur més immediat: ressituar la ciutadania al centre “sense excuses”; tenir en compte la innovació, posant com a exemple la implantació del pla Cerdà, “tan criticat pels prohoms de l’època i en el qual ens hem d’inspirar”, i avançar-se als canvis, donant importància a la cohesió social, la sostenibilitat i la competitivitat. Va subratllar que qualsevol nou model de ciutat en metamorfosi ha de tenir clar que “les ciutats creixen en el seu interior”, i va voler destacar els premis atorgats per la comissió europea a dos projectes urbans impulsats pel consistori que “fan que la Superilla sigui un model internacional”.
Per la seva banda, el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra, va dir que la capitalitat realçarà l’arquitectura de Barcelona i també la de tot Catalunya. Recordant que Barcelona ja amb anterioritat ha fet contribucions il·lustres reconegudes internacionalment, va destacar el rol que té l’arquitectura per “buscar i trobar harmonització i equilibri, i més ara que el territori urbà està tensionat.” “L’arquitectura té aquest paper mediador per fer més fàcils les relacions, socials, econòmiques, de salut, mediambientals, tenint en compte la inclusió”.
La degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Assumpció Puig, també va intervenir en un acte en què també van participar el director general d’Agenda Urbana i Arquitectura, Iñaki Carnicero, i el president del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya, Lluís Comerón. Va declarar que aquest és “el moment que esperàvem de fa temps tots aquells que crèiem en el paper de l’arquitectura com a element transformador”.
També va insistir que la capitalitat referma que Barcelona hagi estat un referent i, sobretot, “una ciutat cívica”, posant com a exemple l’Eixample i el pla Cerdà –“que van donar solució a les necessitats de la població”–, també com el 1992 Barcelona es va obrir al mar amb els Jocs Olímpics i ja el 1996 com el Congrés d’Arquitectura que es va celebrar va deixar petjada i va donar “l’empoderament” als barris. “Tenim davant, doncs, un moment de celebració de l’espai públic i des d’avui que l’anirem pensant”, va concloure.