Sense certeses
L’irlandès Colum McCann signa a ‘Apeirògon’ una història sobre el dolor en el conflicte araboisraelià
“La pau no es pot imposar des de dalt com des de fa dècades s’intenta fer”, afirma McCann
Un apeirògon és una forma geomètrica que té infinitat de costats. És el nom que el novel·lista irlandès Colum McCann ha utilitzat per batejar la seva nova novel·la, una mena de dietari, en alguns moments poètic i en alguns moments prosaic, sobre el conflicte a Palestina entre els antagonistes ancestrals, àrabs i israelians. Expert en situacions de conflicte, McCann ha volgut donar a la complexitat una nova cara situant com a protagonistes en Rami i en Bassam, que mantenen la frontera de la religió, però un nexe: tots dos han perdut les seves filles en una situació tràgica. El diàleg ens portarà a infinitat d’apreciacions dins una novel·la definida com a “èpica i monumental”, en què l’escriptor travessa segles i enllaça temps, art, història, natura i política en un tapís d’amistat, amor, pèrdua i pertinença que s’entrecreuen dins un text que, com va dir el mateix narrador dilluns en roda de premsa al CCCB, “viu enmig de la malaltia de la incertesa”.
Un conflicte enquistat
La història parteix de personatges reals, als quals McCann presumeix de poder trucar per telèfon, dins un conflicte enquistat per quatre guerres des de la Segona Guerra Mundial i altres conflictes regionals. Tot es va solucionant, però la batalla o la possibilitat de tornar a les hostilitats sempre és present: “La pau no es pot imposar des de dalt com des de fa dècades s’intenta fer, pressionant, sinó que ha de sortir des de baix, de diferents veus, que és com funciona un esbart d’ocells volant. Dels més joves, que tinguin accés a la tecnologia ben utilitzada i també un bon sistema educatiu.” En un viatge a Palestina, McCann va conèixer en Bassam i en Rami reals gràcies a l’organització sense ànim de lucre Narrative 4. L’escriptor va quedar commogut per la seva voluntat de compartir la seva història amb el món, per la seva esperança i tenacitat, pel seu optimisme en un món devastat i ple de violència. Amb el vistiplau dels dos protagonistes, i ple accés a detalls, anècdotes familiars i records personals, l’irlandès resident a Nova York va començar a escriure Apeirògon, un text ambiciós que uneix escenes de la vida familiar amb escenes d’història i vida compartida que enllaça moments històrics en un relat ple d’esperança i autenticitat.
L’escriptor, que ahir va participar en un acte a la Llibreria Finestres, ens va explicar per què havia utilitzat centenars de notes amb què ha estructurat el llibre partint d’un “conflicte que és de tots”. “El text també és de tots, perquè durant l’escriptura em vaig preguntar qui era en realitat el narrador i en un dels episodis ja dic al lector que ell també és narrador.”
