Compositora del seu temps

La jove com­po­si­tora oso­nenca Helena Cánovas (Tona, 27 anys) va gua­nyar fa pocs dies la segona edició del Car­men Mateu Young Artist Euro­pean Award Opera and Dance, un premi orga­nit­zat per la Fun­dació Cas­tell de Pera­lada per fomen­tar el talent jove, aquesta vegada dins del camp de la com­po­sició operística. Com a con­seqüència d’aquest guardó, Cánovas com­pondrà una òpera de cam­bra que s’estre­narà el 2024 al Fes­ti­val Cas­tell de Pera­lada i es repre­sen­tarà poste­ri­or­ment també al Gran Tea­tre del Liceu i al Tea­tro Real de Madrid. “M’han donat molta lli­ber­tat per crear aquesta òpera i, de par­tida, ells només em con­cre­ten amb quants intèrprets podré tre­ba­llar a l’esce­nari. Hi tindré la tuto­ria d’Albert Gar­cia Demes­tres, però ell escol­tarà sem­pre les meves idees i, a més, vull par­ti­ci­par també en triar la temàtica de l’òpera i col·labo­rar en el lli­bret i en la posada en escena, tre­ba­llant en equip d’una manera trans­ver­sal”, afirma aquesta com­po­si­tora, que valora espe­ci­al­ment l’aposta del fes­ti­val empor­danès per la nova cre­ació i el talent emer­gent.

Actu­al­ment, Helena Cánovas viu i tre­ba­lla a la loca­li­tat ale­ma­nya de Colònia. A Ale­ma­nya, hi ha com­post ja una òpera de cam­bra, La noia, però cen­trant-se només en la música. “A Colònia, hi estic aca­bant el meu segon màster i, des del 2019, estic rebent molts encàrrecs. Allà s’hi fa molt tea­tre musi­cal con­tem­po­rani expe­ri­men­tal, i per exem­ple a l’abril estre­narà una obra amb un ensem­ble de cam­bra i tres actrius amb veu par­lada, sobre memòria històrica, cre­ada a par­tir de les històries sobre la guerra i la post­guerra espa­nyola que m’expli­cava la meva àvia.”

De fet, Helena Cànovas no para. Demà mateix s’estre­narà a la ràdio pública ale­ma­nya una obra seva titu­lada Tene­brae Once Again. I el mateix dia que va rebre el premi Car­men Mateu, el dimarts 9 de novem­bre al Museu d’Art Con­tem­po­rani de Bar­ce­lona, hi va tenir lloc també la seva pri­mera estrena a Cata­lu­nya: la inter­pre­tació de la seva obra Amarga Once Again, a càrrec de la for­mació de corda Leos Quar­tet i el baríton Fer­ran Albrich.“Jo intento no pen­sar molt en com d’inno­va­dora és la meva música. Vull fer sim­ple­ment música, i uti­litzo molt l’har­mo­nia, però també sons que van més cap al soroll o estruc­tu­res més tren­ca­des”, explica Cánovas, molt cons­ci­ent que neda con­tra cor­rent: “Dins del tant per cent petitíssim de la població que escolta música clàssica, encara és molt més reduït el per­cen­tatge de gent que escolta música poste­rior al segle XIX, i en canvi dins del pop resulta estrany que algú escolti un disc ante­rior al 2014.”El seu mètode cre­a­tiu no dife­reix subs­tan­ci­al­ment al dels com­po­si­tors de la vella escola: “Entre la notació musi­cal i els dibui­xos con­ti­nua estant el pen­ta­grama”, con­clou. Però a par­tir d’aquí tot és pos­si­ble. Entre els seus pro­jec­tes, hi ha també la gra­vació d’una obra seva, a càrrec de l’Eter­num Saxop­hone Quar­tet.