Nova troballa a les àmfores de les Formigues
Els arqueòlegs hi troben resina d’estepa negra
Fins ara no s’havia documentat que s’usés per revestir l’interior de les àmfores
Arqueòlegs del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) han fet una troballa única al Mediterrani dins les àmfores del segon vaixell romà enfonsat a les illes Formigues. A l’interior d’algunes que s’han extret del derelicte, que està a 50 metres de fondària, hi han trobat resina d’estepa negra, segons informa l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
Aquest arbust aromàtic era molt apreciat a l’antiguitat per fer perfums o medicines. Però fins ara mai se n’havia documentat l’ús per revestir l’interior d’àmfores que s’omplien amb salses o peix en salaó. No és l’única novetat. Els arqueòlegs també han descobert la popa del vaixell i han vist que el jaciment és molt més gran del que creien. Aquest 2021, a més, part de la campanya s’ha traslladat a les Terres de l’Ebre. Aquí s’ha documentat una pedrera de rodes de molí, encara sense datar.
El fons marí de les illes Formigues, al Baix Empordà, atresora dos vaixells d’època romana. El primer, batejat com a Formigues I, transportava vi i data de mitjan segle I aC. Aquest derelicte és el que l’any passat va centrar la campanya del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).
El segon, el Formigues II, es va localitzar el 2016. El jaciment es va començar a excavar l’any següent i aquest 2021 els arqueòlegs hi han tornat per fer-hi una quarta campanya. N’han descobert la sorra que el colgava, per l’efecte dels temporals Glòria i Filomena, i l’han obert en extensió aproximadament uns 21 metres (resseguint-ne l’eslora).
El derelicte està situat a uns 50 metres de profunditat, i això complica la feina dels arqueòlegs. “La fondària fa que el treball sigui lent, perquè disposem de poc temps; a més, aquesta zona de la costa està molt exposada al vent, a l’onatge i a corrents forts”, concreta la responsable del CASC, Rut Geli, a l’ACN.
Per contra, però, Geli subratlla que el Formigues II és “un jaciment excepcional”, perquè conserva tant el carregament d’àmfores com la fusta del vaixell. De fet, l’arqueòloga concreta que el grau d’espoli que ha afectat la costa catalana –i aquest derelicte tampoc n’és una excepció– no havia permès trobar un vaixell romà tan ben conservat.
El derelicte data de l’últim quart del segle I aC, en època de l’emperador August. Era un vaixell de càrrega, que transportava salaons i salses de peix (garum) procedents de la Bètica, l’actual Andalusia.
Segurament, el seu port de destinació era el d’Arles o el de Narbona, des d’on sortien les diferents rutes de cabotatge.