Fotos de tinta

Xulio Ricardo Trigo va néixer a Betanzos el 1959, el 1965 la seva família se’n va anar a València i des del 2005 viu a Tarragona. Assegura que des dels sis anys sempre ha dut una càmera de fotos a les mans i, fruit d’aquesta passió, ha fet moltes exposicions de la seva obra. Potser és més conegut, però, per la seva carrera com a escriptor. I ara presenta Entre les ombres, publicat per Alrevés a la col·lecció Crims.cat.

“Vaig començar a escriure narracions a la manera de Poe i Lovecraft abans d’escriure poesia, Vaig guanyar molts premis i em van publicar molt, però fa temps que no n’escric i no crec que n’escrigui més, de poesia; la meva poesia fa temps que és a la fotografia”, comenta.

Àlex Martín Escribà, director de la col·lecció, confessa que va estar temps perseguint Trigo fins a aconseguir fitxar-lo per a Crims.cat. “Ell incorpora el binomi de novel·la històrica i policíaca –tot i que, en aquest sentit, ja tenim obres de Silvestre Vilaplana i Lluís Bosch–, a més de fotografia i literatura, perquè la fotografia és el fil conductor de la trama”, comenta Martín.

Després de L’objectiu del crim, que transcorria entre el final de la Segona Guerra Mundial i el 1961, Trigo ens ofereix un nou cas policial de la fotògrafa Erika Ernemann, ambientat, sobretot, en el París del Maig del 68, tot i que el lector també visita Berlín, Budapest i Ucraïna, sempre amb el rerefons de la història de les càmeres clàssiques. “Els anys seixanta van ser l’època més potent de les càmeres clàssiques, analògiques, és clar. Tot i que ara sembla que hi ha una recuperació del que és analògic”, comenta Trigo. “Intento escriure des de la mirada de la fotografia, aquesta va ser una de les dèries en plantejar-me aquesta sèrie de novel·les”, de la qual ja té previstos tres o quatre títols més.

La fotografia, a més de per la passió que desperta en la protagonista –en aquest sentit, alter ego acceptat per l’autor–, és present perquè, a la trama, desapareixen tres joves models ucraïneses de la revista Vogue. L’Erika ha deixat la policia i viu en una fàbrica abandonada a Berlín, on té l’estudi, i enllesteix amb molta cura els preparatius del seu suïcidi, incapaç d’enfrontar-se als traumes del passat. Amb l’ajuda del periodista Pierre Bouyon i d’altres personatges mirarà d’esbrinar què ha passat, tot i que sap que s’enfrontarà a la seva història personal. “L’Erika viu amb el desig d’aconseguir la llibertat, el mateix que va posar en marxa el Maig del 68.”

“Qui s’acosti a la novel·la viurà molt la sensació de fotografiar; vull que el lector entri en el món de la mirada fotogràfica, perquè la literatura li deu un homenatge, a la fotografia”, assegura l’autor de 25 títols –entre poesia, novel·la, narrativa juvenil i algun dietari– i guanyador de 14 premis, que s’inspira en fotografies històriques, el cinema i les sèries de televisió. Després de molts anys fent novel·la històrica, diu que es vol quedar al gènere negre una bona temporada, per fotografiar amb tinta i narrar amb imatges.