Cultura

Montserrat Torrent

ORGANISTA

“Lluito tant com puc per defensar la vellesa”

Vaig començar a anar pel món i a escoltar orgues tan fantàstics que vaig dir: a Barcelona n’hi ha d’haver un!

Més de seixanta anys després de l’inici d’una campanya de recuperació de l’orgue de Sant Felip Neri de Barcelona, Montserrat Torrent (1926), autèntic mite vivent en el món de l’orgue europeu, veu assolit el somni d’estrenar l’orgue major de l’església, que ella mateixa, després d’un acte de benedicció de l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, inaugurarà avui amb obres de Correa de Arauxo i J.S. Bach. La de Torrent ha estat una missió de naturalesa cultural, en voler convèncer durant dècades la ciutat i els seus prohoms i gestors perquè Barcelona disposés d’un orgue barroc. La història bé es mereix una pel·lícula o, fins i tot, una sèrie televisiva: en un univers musical masculí, una organista no en té prou de desplegar una carrera musical que la porta a realitzar més de mil sis-cents concerts arreu del món, a ser la mestra de mestres de l’instrument i a desplegar una extensa discografia, sinó que també vol possibilitar que una església del barri Gòtic de Barcelona disposi finalment d’aquest instrument.

Quan alguns adalils dels estudis desconstructivistes advoquen per eliminar el concepte “edat” i convertir-lo en una qüestió totalment d’elecció personal per evitar, així, la discriminació cap a la gent gran, com es defineix Montserrat Torrent?
Em defineixo com una persona que lluita tant com pot per defensar la vellesa. Encara que siguem grans, i que el físic i les seves tares no ajudin gens, l’esperit és fort. Em sento, per dins, amb energia i jove. I si tinc aquesta energia, per què he de renunciar a fer coses? És tan bell viure...
Acaba de rebre el Premio Nacional de Música. Com ho ha viscut?
Primer de tot he de dir-li que ha estat una gran sorpresa. No m’ho esperava gens. Em pensava que era una broma. Em va costar creure’m que em trucava l’Iceta [riu]. Sí que és veritat que el Jordi Roch [metge i gestor musical] fa molts anys havia fet mans i mànigues perquè se’m concedís, i ell mateix tenia una il·lusió tremenda. Jo, però, ja havia desistit. I ara que ningú ha fet res, me l’acaben de concedir i no acabo d’entendre el perquè.
I per quin motiu pensa que és?
Possiblement per l’orgue de Sant Felip Neri...
Però també deu ser per la seva trajectòria docent, concertística, discogràfica o la seva mateixa biografia...
O per la publicació del meu llibre de memòries, escrit per Albert Torrens, que ha permès fer conèixer a molta gent que jo he treballat molt: cursos, concerts, discs... Jo soc una dona molt tranquil·la i no acostumo a fer propaganda del que faig. Viatjo, faig la feina i me’n torno cap a casa.
També ha culminat, en els darrers mesos, el projecte d’enregistrament discogràfic de la integral ‘Facultad orgánica’ (1626), de Francisco Correa de Arauxo (1584-1654), que és un autor que, precisament, interpretarà avui en concert.
És un projecte que, com l’orgue de Sant Felip, ha esdevingut una autèntica dèria, i que he pensat molts cops que no seria possible d’assolir. Quan el compositor Josep Soler, que és qui em va fer conèixer l’autor, em va proposar d’enregistrar la seva obra i em deia que les gravacions s’haurien de fer a Barcelona, jo em posava les mans al cap perquè a Barcelona no disposàvem d’orgues per fer aquesta integral. I com ho faré? L’orgue de Santa Maria del Mar és el que més es podria haver fet servir, però la trompeteria és d’allò més limitada.
Aquest enregistrament l’ha pogut fer, al llarg de la seva carrera, amb instruments de Tordesillas, Granada i Sevilla, entre d’altres. Amb aquest orgue de Sant Felip Neri es podrà tocar, per tant, Correa?
Sí [somriu amb satisfacció]. Si bé és veritat que no hi ha tots els registres perquè seria una gran complicació per a l’orguener; sí que n’hi ha alguns com el flautet, la flauta, la trompeta, que permeten tocar Correa, i així ho mostraré amb la interpretació d’un Tiento.
De la mateixa manera que no esperava obtenir el Premio Nacional, m’imagino que tampoc esperava veure l’orgue construït en una fase tan avançada perquè es pogués celebrar l’acte de consagració...
Això també era una il·lusió absolutament perduda. Va haver-hi un moment que amb l’esclat de la pandèmia vaig pensar: “Ara sí, això ja està, hi renuncio.” Jo tenia destinada una quantitat de diners per a l’orgue i veient el panorama vaig pensar donar-los a alguna plataforma assistencial tipus Càritas. Però algú em va dir que no ho fes, que m’ho rumiés, perquè potser ho hauria de lamentar, de no fer-ho en vida. I és per això que he volgut donar aquests diners estant viva, que no era la idea inicial.
Quan va començar la idea de recuperar l’orgue de Sant Felip Neri?
Fa més de 60 anys, a Barcelona no hi havia orgues ja que durant la Guerra Civil es van cremar la majoria. Jo ja no he conegut mai els grans orgues barrocs com els de Santa Maria del Mar o l’església de Betlem. Només alguns de petits com el de la capella del Crist de Lepant. Però m’acontentava amb el que hi havia. Els que hi havia eren basats en un mecanisme d’electroimants que provocaven un soroll molest. Vaig començar a anar pel món i a escoltar orgues tan fantàstics que vaig dir: a Barcelona n’hi ha d’haver un! Vaig començar a anar amb una bosseta en despatxos dels més importants metges, advocats..., fins que es va aconseguir fer la cadireta. Ara ja hem pogut fer l’orgue major, però encara falten molts tubs que esperem que es puguin anar posant amb els anys...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.