Tots som jugadors

“Els videojocs són una evolució de les joguines de tota la vida o bé una cosa del tot nova?” Aquesta és una de les preguntes que planteja Homo ludens. Videojocs per entendre el present, una exposició que posa damunt la taula més interrogants que respostes, però que en aquest cas sí que contesta. Hi ha cinc categories de jocs, i de cada una en posa exemples tradicionals i de videojocs: recol·lecció (el joc africà mancala i els comecocos), guerra (els escacs i l’Xcom: Enemy Unknown), configuració (el trencaclosques i el Tetris), habilitat (bales i l’Street Fighter) i simulació (la casa de nines i The Sims). A partir d’aquesta reflexió antropològica, Homo ludens proposa al CaixaForum un recorregut participatiu i interactiu per diverses sales que ens fan reflexionar sobre el paper dels videojocs en la nostra societat i en la configuració de la nostra identitat. “El videojoc és un element central per entendre la nostra societat”, diu el comissari de l’exposició, Luca Carrubba, que és doctor en estudis avançats de producció artística de la Universitat de Barcelona. La mostra analitza els videojocs com a indústria i mitjà d’expressió. Proposa la tesi que vivim en un món en el qual vida i joc estan cada vegada més relacionats, i juguem sense adonar-nos-en quan viatgem, quan aprenem o fins i tot quan ens enamorem. En aquest sentit, l’exposició planteja una pregunta als visitants que pot resultar inquietant: els likes de les xarxes socials són l’equivalent a les puntuacions dels videojocs? És a dir, tota la vida social i la relació amb els altres es plantegen, sense que ens n’adonem, com un joc?

Inaugurada dimecres passat al CaixaForum de Barcelona, l’exposició es podrà veure fins al 18 d’abril del 2022 després de passar per Madrid, on ha rebut més de 50.000 visitants. Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació La Caixa, subratlla que 2.500 milions de persones d’arreu del món són aficionades als videojocs i explica que amb aquesta mostra “extraordinària” volen fer “una aproximació no tant al videojoc com a la societat que hi juga, amb una mirada transversal que mostra aspectes diferents com el disseny, la ciència, l’art...”. Proposa al visitant “una reflexió de com han canviat la nostra identitat i manera de relacionar-nos”. L’exposició també convida a “reflexionar sobre si els videojocs són perillosos, si estimulen la creativitat i si poden modificar les perspectives sobre un tema”.

Homo ludens és una mostra interactiva en què cada visitant pot fer el seu itinerari, dedicar-li el temps que vulgui i treure les seves pròpies conclusions. En entrar-hi, es facilita un dispositiu amb el qual es pot crear un avatar i anar responent preguntes durant la visita. “No és una exposició pensada per a jugadors i jugadores, és per a tothom, per entendre que avui tots som jugadors –diu Luca Carrubba–. Els videojocs s’han introduït en la nostra vida: a aplicacions com Google Maps, portals digitals, fins i tot ens ajuda a trobar l’amor... La ludificació s’ha estès a tota la societat.”

L’exposició explora els videojocs com a proposta creativa, amb exemples concrets i a través d’obres d’artistes com Bill Viola, Daniel Canogar i la barcelonina Mónica Rikic, i analitza com configura la nostra identitat: “A través del joc, socialitzem des que naixem –diu Luca Carrubba–. El jocs ens han acompanyat des de sempre. Quan juguem, participem d’un entramat simbòlic i cultural que ens defineix com a persones. El joc sempre ha estat present en les relacions humanes i ara hi participa el videojoc.”Homo ludens presta atenció als aspectes positius i negatius: “Mostrem els videojocs a la societat amb les seves llums i ombres. La nostra identitat es defineix pel jocs, però també creen patrons que busquen la retenció del jugador i polaritzen les opinions de la societats.”