“Més que consumir, cal impregnar-se de cultura”

Amb molta il·lusió i tenint molt en compte l’encàrrec que em va fer la consellera Garriga, d’exercir la direcció d’aquest servei administratiu des del diàleg i escoltant molt el territori, perquè a les comarques gironines hi ha una estructura molt important de petites entitats que recorren a tu com a referent més proper. La primera tasca, evidentment, ha estat entendre una feina que per a mi és absolutament nova i fer veure al personal de la casa, que fa molt més temps que no pas jo que hi és, que els vull com a col·laboradors. I la veritat és que m’hi sento molt còmode.

Sí, és cert, i per això he intentat recórrer el màxim de territori per conèixer els responsables directes d’aquest patrimoni sobre el terreny. De fet, el comptaquilòmetres del meu cotxe ha passat de 7.000 a 20.000 quilòmetres en aquests quatre mesos, i he pogut constatar que no només tenim grans joies arqueològiques i arquitectòniques com ara Empúries, Ullastret i Sant Pere de Rodes, sinó que ens podem sentir orgullosos també de la gestió que se’n fa.

Comparteixo aquesta impressió, però sempre van sortint coses noves, sobretot arran de les constants campanyes arqueològiques. Per exemple, a Sant Pere de Rodes, l’última fase d’excavacions a l’antiga vila medieval de Santa Creu l’ha fet molt més comprensible. I al jaciment ibèric de la platja del Castell, estem col·laborant amb l’Ajuntament de Palamós per veure com millorem tot l’entorn, per donar-lo a conèixer i protegir-lo alhora, perquè els espolis continuen sent una gran preocupació de tots els jaciments.

Sí, i en aquest sentit el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) que tenim aquí, a Pedret, és una estructura importantíssima, i més ara que, amb el canvi climàtic, estan sortint a la llum nous jaciments submarins.

La nova seu de l’Arxiu Històric, un tema enquistat des de fa més d’una dècada perquè aquest és un projecte que hauria de finançar l’Estat com a propietari de l’equipament, encara que la gestió sigui de la Generalitat. Crec que aquesta situació s’hauria de resoldre amb una certa urgència, perquè les actuals dependències de l’arxiu a la plaça Sant Josep ja fa temps que són del tot insuficients. Però, paral·lelament, també voldria destacar la xarxa d’arxius comarcals, una estructura molt poderosa que fa una feina molt important i no prou visible.

El pla de biblioteques ha cobert l’essencial, però ara s’ha d’apostar per la qualitat: falten biblioteques de barri i segones en grans localitats com ara Figueres, Olot, Blanes, Lloret, Salt... En aquest i altres àmbits, el nostre objectiu és assolir l’equitat territorial.

Jo crec que no. Evidentment, no es pot reproduir tot a tot arreu, però el territori té dret a fer propostes, també per promocionar espais i equipaments culturals, sempre que hi hagi una demanda i siguin sostenibles, no destructives ni fruit d’una bombolla. La cultura no pot ser com un bolet que apareix i desapareix. Aquest estiu m’he trobat amb propostes tan interessants com els festivals Amb So de Cobla de Palamós i Ésdansa de les Preses, per la barreja d’estils i de modernitat i tradició, i l’Itinera, que programa concerts en petits pobles de tot el país.

Sí, i inclou des de grans equipaments com el Museu d’Art fins a tot el teixit de la cultura popular.

Sí. El conseller Lluís Puig ja va treballar en aquesta línia, però no va tenir prou temps per desenvolupar-la. La cultura popular està molt vinculada a l’associacionisme i això fa que tingui vessants tan transcendents per a la cultura i la llengua catalanes, com ara la seva gran capacitat d’inclusió social respecte als immigrants. En els nous pressupostos de Cultura, aquesta és una de les partides que més han augmentat, i això s’ha de fer arribar al territori.

La meva agenda, més que bullir, està directament al forn! [riu] Encara em queden moltes persones i molts projectes per conèixer, però l’anterior directora, Carme Renedo, va fer una molt bona feina i jo me’n sento hereu. Tot sovint intento anar a veure alcaldes i alcaldesses.

Per això des de la delegació del govern es vol promoure que els directors i directores dels diferents serveis territorials actuem de manera còmplice, amb una visió transversal constant, i que quan algú de nosaltres visiti un poble petit, per exemple per parlar del seu conjunt històric, no tractem només dels ajuts necessaris per rehabilitar un antic edifici monumental, en el cas de cultura, sinó que també posem les antenes per recollir altres problemes o necessitats que tinguin al municipi, encara que no siguin de la nostra competència directa, com podrien ser aspectes relacionats amb la seva urbanització. Aquesta és una dinàmica de treball una mica més complexa al principi, però pot acabar sent molt més eficaç a mitjà o llarg termini.

Des de Cultura també podem establir aliances amb els altres serveis territorials per millorar l’ús de la llengua a totes les administracions. En definitiva, la cultura forma part d’un pla de govern molt més ampli.

Sí, i evidentment aquest esforç també es farà notar al territori. Per exemple, amb el servei territorial d’Igualtat i Feminismes ja estem treballant per detectar bosses de dones immigrants que requereixen formació en matèria d’alfabetització o educació, però no ho tenen fàcil per accedir-hi pels seus horaris laborals o altres qüestions. Una altra línia que cal investigar és si s’està utilitzant prou el català a l’administració i si el nivell és suficient. És evident que si una llengua no s’utilitza es mor.

Això no és cert. En realitat, no només no hi ha hagut grans avenços en els últims anys, sinó que fins i tot hem retrocedit, per diferents factors. En la part positiva, cal destacar que la Comissió per la Llengua de les Comarques de Girona és modèlica a l’hora de coordinar polítiques lingüístiques entre diferents administracions, mentre que hi ha altres territoris del país que ni tan sols l’han creat. Però aquí també es detecten encara molts àmbits de millora i sobretot una certa relaxació social.

Encara no soc completament conscient del que s’ha perdut durant la pandèmia, però sí que sé que les estructures més consolidades s’han mantingut, que tenim un gran potencial en arts escèniques, música, teatre, cinema i art, i que en tots aquests àmbits la gent no ha parat de buscar la manera de continuar endavant, encara que fos amb angoixa per la gran incertesa que hi havia a l’hora de programar i planificar. Però crec que la gent també està tranquil·la perquè l’administració ha respost quan era necessari.

Sí, hem de ser conscients que tenim els recursos que tenim, perquè encara no som un estat, però hem pogut parar el cop i reactivar el sector cultural amb una certa agilitat. La pandèmia és una tragèdia social, però per a la cultura ha estat també un dels reptes més forts que ha hagut d’afrontar. Per això és fonamental que Cultura assoleixi com a mínim el 2% del pressupost general, n’estic més que convençut. De moment, ja hem passat de l’1% a l’1,34%, i l’objectiu és arribar al 2% al final de la legislatura. Per tant, el pressupost del departament passaria de 300 a 600 milions. Però el més important és que els diners que s’invertirien en cultura per habitant serien uns 200 euros a l’any, entre totes les administracions, i això ja ens posaria a un nivell europeu, fins i tot davant de molts estats. És el que necessitem per tenir una ciutadania culta i crítica.

Només cal veure quines necessitats vam tenir durant el confinament, al marge de les més bàsiques: pel·lícules i sèries, música, llibres... Aquesta essencialitat és una idea que es consolidaria entre la població si teixim aliances entre els departaments de Cultura i Educació. També estem treballant en aquest sentit amb la campanya de Nadal, Emociona’t , perquè la gent consumeixi cultura, en el sentit menys capitalista: que s’impregni de cultura.