A cegues, però segur

Marta Grassot, historiadora de l’art i encarregada de les activitats del Museu d’Art de Girona , em fa notar el quadre que el músic –un nom sorpresa– tindria al darrere, un decorat de gran valor artístic a l’escenari en què es va convertir, ahir al vespre, la sala 17 del museu. Són quadres del segle XIX de pintors de l’escola d’Olot, tal com va recordar en la benvinguda al públic que havia fet al Saló del Tron. Marta Grassot m’assenyala una pintura a l’oli de Jaume Pons Martí de l’any 1877 i que mostra l’interior del Cafè Vila de Girona amb una precisió fotogràfica. Jo em fixo, però, en l’escultura que rivalitzarà, dreta al costat, amb el músic: Contra l’invasor de Miquel Blay. És una de les peces destacades de la sala 17, a més de Muralles de Girona de Modest Urgell i Girona de Santiago Rusiñol. Serà, però, un músic de la Bisbal d’Empordà, Jaume Pla, de nom artístic Mazoni, qui sigui el protagonista d’aquest vetllada musical al Museu d’Art, que acull l’últim concert a cegues d’una tercera edició que, segons destaquen els promotors, La Tornada, s’ha consolidat.

Es tracta de concerts sorpresa en diferents espais singulars de Girona. Els últims dos mesos, s’ha sentit Anna Ferrer, Judit Neddermann, Donallop, Ian Sala, Tona Gafarot, Alba Carmona i Sotrac. Un cartell que ha volgut combinar talent emergent amb músics de llarg recorregut per escenaris poc usuals. Així, la tercera edició dels Concerts a Cegues s’ha fet a la Torre Gironella i els soterranis de la catedral, però també a la Casa Masó, la capella de Sant Jaume, els Banys Àrabs, el monestir de Sant Pere de Galligants i el Museu d’Història.

Marta Grassot em comenta que la iniciativa musical els permet atraure un perfil de públic que potser no vindria al museu i, d’aquesta manera, es donen a conèixer l’equipament i les exposicions, permanents i temporals. Em fixo en el vinil que corona la sala 17. És de la mostra Palau Ferré, d’un sol traç que hi ha al pis superior, coincidint amb el centenari del naixement del pintor, escultor i ceramista. Hem vingut a escoltar música, però la mirada se’ns en va cap aquest decorat patrimonial.

La Marta i l’Omar formen tàndem cultural, una iniciativa d’Òmnium per compartir activitats culturals amb algú que estigui aprenent català. Al Saló del Tron m’expliquen que és la primera vegada que venen a un concert a cegues. L’Omar aprèn català i escolta Joan Dausà i Roba estesa. La Marta, de la generació que va créixer amb Sopa de Cabra i Els Pets, s’alegra quan veu Mazoni. També és el primer cop per la Núria i en Marc, dos germans de Cassà de la Selva que se’n van assabentar pel boca orella. “Hi ha tanta oferta que és una proposta que no has de pensar-la” diu la Núria. A l’acabar el concert aplaudeix que la tria, feta a cegues, hagi estat un nom referent musical com Mazoni.

És el primer concert a cegues per Mazoni. Només amb la guitarra, explica que és com si estigués al menjador de casa d’uns amics. És a l’antic Palau Episcopal i, al costat de Vayreda, Urgell i Rusiñol, fa un repàs plaent per una discografia generosa. Des de Purgatori, Se’m moren les plantes, Ulls de gat mesquer, Pedres, Eufòria i en els bisos, a petició del públic, El mirall. Ànima de Beatle, canta Here comes de Sun , però també Nina Simone i Johnny Cash, el que complau la parella anglesa de la Laura. Viuen a Londres i han vingut a passar els dies de Nadal amb la família. “A Londres, aquest tipus de concerts són habituals; et convoquen el dia abans en un lloc i en una hora”, destaca la Laura felicitant Mazoni, abans de fer-li un Bizum, a la sortida, davant la parada dels discos,“la bonica veu” que el company anglès li ha fet notar quan escoltava les cançons.