El segon és el primer

Es pre­sen­ten en soci­e­tat com el “segon millor grup d’Espo­lla” –després ja expli­ca­rem qui és el pri­mer–, però, els dos últims anys, han fet pas­sos de gegant per arri­bar al cim de l’escena cata­lana, i ara els crítics de la revista Ender­rock aca­ben de triar el segon disc de La Ludwig Band, La mateixa sort ( The Indian Run­ners ) com el millor disc del 2021. “Amb el nou disc, es mos­tren encara més segurs i més ben defi­nits, i apun­ta­len encara més la seva aposta estètica, que no és altra que peces folk-rock de veus arros­se­ga­des i imat­ges oníriques”, així argu­men­ten en la revista la seva decisió, després de cons­ta­tar la grata sor­presa que ja va ser, el 2020, el seu pri­mer disc, Al límit de la tona­li­tat, apa­re­gut després d’un EP de cinc cançons titu­lat amb el nom del grup, el 2018.

En la base de La Ludwig Band, hi ha les cançons de Quim Caran­dell, tot i que ell matisa: “Les arran­gem i les ves­tim entre tots.” El grup va néixer al poble altem­por­danès d’Espo­lla, el 2017, però ara té la base d’ope­ra­ci­ons, per les fei­nes i estu­dis dels com­po­nents, al barri de Bell­vitge de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, on han tro­bat “l’ambi­ent d’un poble” i on estan “mun­tant un estudi de gra­vació amb un parell d’amics”. De fet, a diferència dels dos tre­balls ante­ri­ors, ges­tats a Espo­lla, aquest últim disc ja es va gra­var a Bell­vitge, “en temps record i a causa de la impos­si­bi­li­tat de fer gira de l’ante­rior disc per la pandèmia”. Tot i així, Espo­lla encara hi és, de manera molt explícita en la cançó S’ha mort l’home més vell d’Espo­lla, que “parla d’una per­sona real, tot i que matemàtica­ment no la més vella”, amb un vide­o­clip bri­llant, creat amb imat­ges d’arxiu. El grup, que va començar tocant als estius al bar de la pis­cina d’Espo­lla, ha pas­sat a tocar a la Fira de l’Oli i l’Oli­vera, el gran esde­ve­ni­ment anual del poble, que té lloc al gener.

Gabriel Bosch (gui­tar­res i cors), Roger Cas­sola (bate­ria, per­cussió, piano, etc.), Andreu Galofré (baix, gui­tar­res, orgue­net, etc.), Pau Lan­zetta (piano i teclats) i Lluc Val­verde (cla­ri­net, saxo, car­rilló i sego­nes veus) com­ple­ten la for­mació de La Ludwig Band. “L’uni­vers del grup és molt con­cret i abso­lu­ta­ment empor­danès, però després cada cançó se’n va per on vol. Par­tim d’una base, que són el folk i el pop, però, a par­tir d’aquí, podríem pro­var fins i tot amb el jazz”, explica Caran­dell, que parla d’un procés cre­a­tiu molt lliure: “Tre­ba­llem molt a par­tir de jam ses­si­ons i, després, des­triem el gra de la palla. I, en directe, mai cap de nosal­tres no toca el mateix dos dies seguits. Ens escol­tem entre nosal­tres i encara ens sor­pre­nem.” Com a curi­o­si­tat, el grup té unes quan­tes lle­tres amb refe­rents bíblics, com ara Judes, 30 mone­des i Jeru­sa­lem. I, encara més sin­gu­lar, també es pre­sen­ten com El Col·lec­tiu Pedant a Missa i Repi­cant per ofe­rir un espec­ta­cle de petit for­mat que com­bina tea­tre en vers i música, amb ànima de caba­ret: Les extra­or­dinàries aven­tu­res de Fiona Peresh­troiko­vitx. La pro­pera cita en directe de La Ludwig Band tindrà lloc la nit de Reis a Ver­ges. Ah, i per què el segon millor grup d’Espo­lla? Quin és el pri­mer? “És en Car­do­ner, de Los Guar­di­ans del Pont. Sem­pre ens bara­llem”, diu Caran­dell.