Llibres

Una reparació per als ‘nans de Ribes’

Un estudi de Joaquim Roqué i Miquel Sitjar allibera els ‘golluts’ de la seva llegenda de vergonya i marginació

No han tingut el seu Isidre Nonell, que va immortalitzar els cretins de Caldes de Boí com unes criatures desvalgudes, a mig camí de les fantàstiques bretones de Gauguin i els pacients d’un frenopàtic a l’hora de l’esbarjo, però els “nans de Ribes de Freser”, els golluts, com eren coneguts també per la inflamació morbosa del coll, mereixien també una mirada pietosa que els alliberés de la llegenda monstruosa, de la marginació i del fàstic. Per trencar aquests prejudicis i posar-los en context, els investigadors ripollesos Joaquim Roqué i Miquel Sitjar n’han abordat el primer estudi rigorós, des d’una perspectiva antropològica i social, al llibre Els misteris dels golluts o nans de Ribes. “És una història de discriminació, intolerància, vergonya i ocultació”, remarquen els autors, fins al punt que la seva existència va quedar esborrada per la llegenda. Per al seu treball, els investigadors han recuperat publicacions científiques del segle XIX, desconegudes fins ara a Catalunya.

L’origen del mite dels “nans de Ribes” com una comunitat de gent estrafeta d’origen misteriós es remunta a un article de Miguel Morayta, diputat a les Corts espanyoles, que l’any 1886 va descriure al diari El Globo les estranyes criatures que havia descobert durant el seu estiueig a la vall de Ribes, famosa pels seus balnearis, amb la gola inflada, els ulls ametllats semblants als dels tàrtars, un cretinisme acusat en els adults i sumits en una gran misèria. Si bé apuntava que la inflor del coll podia deure’s a l’arsènic de les aigües de la zona, no va tenir dubtes a afirmar que aquella gent constituïen una raça amb trets distintius. De fet, eren menyspreats pels veïns, dels quals vivien aïllats “en un estat de brutícia sorprenent”. La mala premsa que podia generar una observació com aquella per a un poble que atreia un turisme incipient va motivar que es comencés a esborrar qualsevol rastre dels nans. Molts van emigrar, però hi ha dubtes sobre si d’altres van ser exterminats. El ressò internacional que va tenir l’article de Morayta, però, va atraure antropòlegs de tot el món, que van debatre el cas en un congrés internacional a Brussel·les, el 1894. Al llibre, es recullen documents inèdits procedents de les universitats de Harvard o Iowa, entre ells, les fotografies aplegades pel folklorista i antiquari escocès David MacRitchie el 1895.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.