Pioner del camí a la diversitat

Entre els vint nominats a la darrera edició dels Oscar hi havia sis intèrprets negres i tres d’origen asiàtic. Una fita així en el camí cap a la igualtat, que ha viscut grans avenços a Hollywood els darrers anys, no seria possible sense molta gent que ha picat pedra abans. L’actor Sidney Poitier, mort el dia de Reis a les Bahames, la seva terra natal, va ser sens dubte dels que més van treballar per avançar. Denzel Washington, Will Smith, Viola Davis, Whoopi Goldberg, Samuel L. Jackson i tantes altres estrelles de cinema afroamericanes van tenir un antecessor i un referent en aquest home nascut el 1927 per atzar a Florida, provinent d’una humil família de les Bahames.

Sidney Poitier es va convertir en estrella quan encara es vivien moments molts durs en les lluites pels drets civils al sud dels EUA. El 1958 va destacar a Fugitius (1958), en el paper d’un pres que s’escapava encadenat a Tony Curtis que li va valer la nominació a l’Oscar al millor actor principal. Cinc anys després va aconseguir l’estatueta amb Els lliris dels prats, el primer premi de l’acadèmia que es va atorgar a un actor negre en la màxima categoria. Després vindrien altres èxits com En la calor de la nit i Rebel·lió a les aules (les dues el 1967) o Endevina qui ve a sopar (1968).

El 1967, en el moment àlgid de la seva carrera, Sidney Poitier va declarar: “Els negres que apareixien a les pel·lícules quan jo començava sempre eren estereotips negatius: pallassos, majordoms arrossegats, inadaptats... Jo vaig triar no formar part d’aquests tòpics. Vull que els meus fills es vegin reflectits al cinema.” Ho recordava ahir l’agència Efe.

L’Oscar li va arribar gairebé vint anys després que Hattie McDaniel fes història com a primera intèrpret negra a guanyar-lo. Abans de ser una estrella de cinema, Sidney Poitier va triomfar als escenaris teatrals de Broadway i va brillar en films com Un rayo de luz (1950), Tierra prometida (1951) i Semilla de maldad (1955). Va treballar en 55 pel·lícules i produccions televisives entre el 1947 i el 2001, i va fer una carrera més discreta darrere la càmera, amb nou films dirigits als setanta i vuitanta.

Intèrpret, director, activista i diplomàtic, Sidney Poitier va triomfar en anys de grans tensions en papers que en major o menor mesura parlaven del racisme als EUA. L’actor va ajudar a enderrocar les barreres socials entre afroamericans i blancs i es va convertir en la primera gran estrella negra de la indústria. Les seves pel·lícules van mostrar la divisió nord-americana, però també les ganes i el desig d’unir-se per deixar enrere la confrontació.