Una identitat desdoblada

El 2014, Antoine Barraud va dirigir Le dos rouge, en què un cineasta vol realitzar una pel·lícula sobre la representació de la monstruositat en la pintura. A Madeleine Collins , la protagonista, interpretada amb intensitat per una gran Virginie Efira, arriba a dir d’ella mateixa que s’ha convertit en un monstre. Això succeeix quan se li desmunta la seva doble vida, configurada d’una part amb la seva benestant família francesa (el seu marit és un director d’orquestra i tenen dos fills) i, de l’altra, amb una família més modesta, amb un home encarnat per Quim Gutiérrez i una nena, resident en una localitat suïssa.

La dificultat de compatibilitzar les dues famílies, els dos mons, va provocant-li una ansietat que repercuteix en la seva feina com a traductora i intèrpret. El malestar del personatge (de manera significativa, usa dos noms i a vegades es confon) crea una inquietud en l’espectador, que pot intuir que no es tracta d’un simple cas de bigàmia en què cada família desconeix l’existència de l’altra. De fet, hi palpita una història de fantasmes o d’una possessió, que du a la mentida i a la representació, com en el cas de qui encarna la Madeleine de Vertigo d’Alfred Hitchcock, però és sentida realment per una dona amb una identitat desdoblada i en crisi. En tot cas, potser els “monstres” són els homes: un no sembla adonar-se de res, perquè només pensa en la seva carrera, i l’altre l’usa com a substituta fins que no ho suporta. Tanmateix, el film, que pot intrigar mentre desconcerta, decau a mesura que revela els secrets, apunta una explicació psicològica i cau en un cert efectisme quan es converteix en una mena de thriller psicòtic.