La gran Sevigny

No sé fins a quin punt està justament reconegut el talent de Chloë Sevigny, però el cas és que, amb el seu rostre i, de fet, tot el seu cos, l’actriu dota de complexitat (mantenint-ne l’enigma) un personatge extret de la crònica negra dels EUA: Lizzie Borden, la més que presumpta assassina a cops de destral del seu pare (un ric negociant de Fall River, Massachusetts) i la seva madrastra; esdevinguts els fets el 4 d’agost de 1892, van convertir-se en inspiració de contes de por i de balades fins que, en temps més recents, han originat la sèrie The Lizzie Borden Chronicles, un musical i, entre altres, el film que ens ocupa, Lizzie. Dirigit per Craig William Macneill, Filmin l’ha recuperat sense que cap distribuïdora espanyola n’hagués adquirit el drets per a les sales, tot i disposar també de la presència de Kristen Stewart.

Molts indicis apuntaven cap a la culpabilitat de Lizzie, però el jurat va considerar que una dona de la seva classe social no podia cometre un acte tan brutal. A banda de l’absolució, es dona per fet (i el film no ho desmenteix) que va ser l’assassina. Si bé s’ha considerat que les motivacions estaven relacionades amb l’herència, el film (com el musical) recull una tradició feminista en la interpretació dels fets: el crim seria una rebel·lió brutal contra el patriarcat. Així és que, en una casa llòbrega, Lizzie és víctima de la repressió del pare, que abusa de la criada (Maggie Sullivan/Stewart). Com que aquesta hauria estat al lloc del crim, se la suposa còmplice. Com la casa, tot és llòbrec i sinistre, menys els moments d’intimitat de les dues dones fins a l’assassinat. Resultant desassossegant, manté una estranya tensió fins que al final potser es fa massa explícit.