opinió
La cordialitat de Jordi Albertí, home de cultura
Com agraeixo haver-te conegut, home de cultura, escriptor, editor, i com ploro el teu adeu
Va ser el darrer dia que ens vam veure. Érem el jurat del premi Gregal 2019. A en Jordi el personalitzaré, que d’ell puc dir que em va permetre tenir la gran joia de fer una reedició retocada de la meva antiga novel·la La Ciutat, publicada per l’editorial Pòrtic el 2000. Hi vaig anar en veure les publicacions que hi feien amics meus escriptors, en Salvador Casas, l’Isidre Grau. La rebuda de l’editor va ser d’un acolliment i d’un interès que ni m’esperava. No me l’esperava perquè no el coneixia, encara. I no sabia la cordialitat d’en Jordi Albertí. Editor. S’interessà de seguida per la meva novel·la La Ciutat. I em va dir que li portés més material. Noves novel·les. Havia tocat el cel, jo.
Era ple hivern, al febrer, com ara, i en marxar vam veure la serralada ben nevada del Pirineu, allà mateix. Va sortir la novel·la. Vaig anar per primer cop a la Setmana del Llibre en Català dels setembres davant la Catedral del Cap i Casal. L’ambient de gran festa major del lloc històric se’ns enduia, al meu company de vida i a mi. Aviat, vaig ser amb els amics, la Sílvia Aymerich, l’Isidre Grau, la Josefina Sagú, l’Alícia Ventura Geis. Amb l’Isidre i l’Alícia vam anar al teatret del bell mig de la fira, on en Xavier Graset presentava llibres sense aturador. Després...
Després, amb La Ciutat publicada per l’editorial d’en Jordi Albertí, vam viure el matí màgic. Insospitat. Tanta i tanta gent entorn del llibre en català... sota la Seu.
Amb Jordi Albertí vaig poder recórrer les presentacions. Amb ell vaig viure els moments que, abans de la Pesta, permetien recórrer el país amb el llibre sota el braç.
A la foto, l’editor és a la mesa del premi i tinc l’honor de tenir-lo al costat meu. Va tancar l’editorial per malaltia, ens va dir. Com agraeixo haver-te conegut, home de cultura, escriptor, i com ploro el teu adeu, Jordi Albertí Oriol!
