Versions amb segell garrotxí

Feia fresca i el risc de pluja feia patir els orga­nit­za­dors, però la nit als parat­ges de la Fer­re­ria, a tocar de l'ermita de Santa Mar­ga­rida de la Vall de Bia­nya, va ser molt agra­da­ble. Com en els últims estius, el Cuar­tet de Bia­nya va ofe­rir una bona nit de ver­si­ons d'estàndards de jazz, blues, swing i fins i tot un parell de tan­gos i una cançó de Bras­sens. En aquesta ocasió, acom­pa­nyats del saxo­fo­nista David Pri­eto i del per­cus­si­o­nista Eudald Figue­ras. Una nit rodona amb un públic que va xalar de bona música. El Cuar­tet –sí, Cuar­tet amb C, perquè ells assa­gen en un petit habi­ta­cle, un tros de paller del mas Farró de Bia­nya– és un con­junt musi­cal atípic.

En Jordi Figue­ras –gui­tarra solista i rítmica, i can­tant–, en Jordi Zapata –gui­tarra rítmica i solista–, en Lluís Cases –baix i veus– i l'Esteve Ràfols –bate­ria– fa dotze anys que es tro­ben cada dime­cres al mas Farró i, després de fer una infusió, es dedi­quen a ver­si­o­nar estàndards fent-hi mil i una impro­vi­sa­ci­ons. El resul­tat són uns temes molt seus, d'un estil ara ja cone­gut i reco­ne­gut. Diuen que ells es tro­ben per tocar junts, perquè els agrada. De fet, no bus­quen actu­a­ci­ons... Fan la de la Nit de Jazz de Bia­nya i, si sur­ten, toquen un parell més de cops a l'any. Tenen dos dis­cos. Tam­poc bus­quen tenir dis­co­gra­fia. El segon, Bor­sa­lino, per exem­ple, va ser per cele­brar els deu anys.

En la mitja part del con­cert, es va poder degus­tar un còctel d'en Jaume de la Codina, el car­ter de la vall. Com he dit, una nit rodona.