Algú sap qui és en Vicente de Salt?

Si perds les claus, t’enrabies; si perds la cartera, encara més, però si allò que et cau un dia inadvertidament pel carrer és un vell record que portes sempre a la bossa, en arribar a casa potser et posaràs a plorar. Li va passar això, a la persona que va perdre a Salt aquesta fotografia d’estudi de dues criatures d’un altre temps? Una imatge com aquesta, a diferència d’unes claus o un moneder, només surt al món si algú la porta a sobre, perquè el seu lloc natural són els àlbums de família o les capses de sabates on es guarden barrejades amb la medalla de la comunió, algun botó descosit i, de vegades, les cartes de festeig dels avis.

És amb aquest raonament que la noia que va trobar-la fa dos anys davant la farmàcia Neus Domènech de Salt va pensar que devia ser un record estimat, i va preguntar als vianants que passaven si no els havia pas caigut res de les butxaques, alguna cosa així com una foto: aquesta foto d’un nen i una nena posant a cal fotògraf amb els vestidets d’estiu, somrient ella, molt ficat ell en el seu paper de germà gran i protector. De debò eren germans, però? Ningú no ho sap. L’única pista és un nom escrit a mà al revers: “Vicente.” A la farmàcia Domènech, on la noia va entrar també per ensenyar-la als clients i dependents per si de cas pertanyia a algun d’ells, ningú no va saber donar-ne cap raó. Potser no eren ni de Salt, potser algú que havia anat de visita a l’hospital de Santa Caterina, allà a tocar, va agafar l’autobús a la parada que hi ha prop de la farmàcia i, a l’hora de treure la cartera per pagar, la fotografia se li va esmunyir dels dits. Aquesta és la suposició de l’arxiver de Salt, Frederic Mayol, que el 3 de març va difondre la imatge i la història de la seva troballa a les xarxes , després que la noia que va recollir-la (i que l’ha guardada amb respecte durant tot el confinament i la pandèmia) acudís a l’ arxiu per mirar de localitzar el propietari. Si algú reconeix aquests nens perduts, pot posar-se en contacte amb l’[email protected]. Només és una foto, però potser hi haurà algú que podrà tornar a casa sense plorar.