El Festival de Cannes comença la 60a edició

Iots de luxe a la vista, però cap rastre de Nicolas Sarkozy a bord. Avui, el flamant president electe de França té altra feina: desembarcar a l'El·lisi i fer canvi de claus amb qui ha estat ara el seu inquilí, Jacques Chirac. Just el mateix dia en què el Festival de Cannes obre portes a la seva 60a edició, ocasió menys solemne que la de la capital, cert, però sense rival en qüestió d'estrelles.

Chirac va ser, justament, convidat d'honor quan el certamen de cine més influent del món va celebrar el seu cinquantenari, una festa que es va afegir a la ja atapeïda agenda de projeccions i presència de directors i estrelles, amb un repàs a la història del festival. I tot i que, "circ" és com la majoria de professionals congregats aquí descriuen Cannes, l'equip directiu, encapçalat per Gilles Jacob i Thierry Frémaux, ha optat per no provar el "més difícil encara" i han apostat aquest any per unes celebracions més discretes, on l'atenció l'acapari una programació forta amb films signats per Emir Kusturica, Quentin Tarantino, David Fincher, Fatih Akin, Kim Ki-duk, els germans Coen, Catherine Breillat, Gus Van Sant o Alexander Sokurov. El nombre de films a la selecció oficial també s'ha reduït en benefici, esperem, d'un llistó encara més alt i d'una mica de temps per seguir les seccions paral·leles; els homenatges cinèfils (aquest any amb noms com Marlon Brando, Lindsay Anderson, John Wayne, Maurice Pialat i Henry Fonda al punt de mira), o les lliçons de cine de Martin Scorsese i Sergio Castellitto.

Sense necessitat de recórrer al secret de l'eterna joventut que prometen cremes i potingues als aparadors de les perfumeries -en temporada alta a Cannes, en dies de festival-, la selecció oficial ha buscat l'equilibri entre noms veterans i nous talents, amb un pes específic significatiu per a les produccions dels EUA i absència de cines com l'espanyol o el britànic en la competició per la Palma d'Or que discernirà el jurat presidit per Stephen Frears. Tot i que, a hores d'ara, cada vegada és més difícil posar banderetes a les produccions.

Identitats difuses
El mateix director artístic del Festival, Thierry Frémaux, cita el film inaugural d'exemple quan se'l critica per la tria. My Blueberry Nights, està dirigida per un dels descobriments del festival, Wong Kar-Wai, però aquesta vegada el cineasta de Xangai ha rodat als EUA, amb actors britànics i americans.

O el mexicà Carlos Reygadas, que torna a Cannes amb una producció alemanya després de la seva controvertida Batalla en el cielo; i la producció francesa que està signada per Julian Schnabel, l'home que va obrir les portes del mercat americà a un Javier Bardem que podrem veure a competició de la mà de la nova pel·lícula dels germans Coen.

La presència catalana i espanyola també es mou en aquests difusos paràmetres, si es té en compte la presència en la producció i equip artístic de Savage Grace, dirigida per Tom Kalin, que es veurà a la Quinzena de Realitzadors; o El orfanato, de Juan Antonio Bayona, amb la participació de Guillermo del Toro en la producció. Un film que com Yo, de Rafa Cortés, s'han inclòs a la secció de projeccions especials a la Setmana de la Crítica.

A més de la destacada participació de La soledad a la secció Un Certain Regard. El seu director, el barceloní Jaime Rosales, coneix bé Cannes des que la Fipresci li va premiar la seva opera prima, Las horas del día, i sap que "és difícil que la teva pel·lícula sobrevisqui en aquesta jungla". Tot i que seria de justícia que el seu nou treball s'hi fes un lloc.

Després de les crítiques per inaugurar l'any passat amb l'adaptació cinematogràfica d'El codi Da Vinci, la presència de Hollywood serà ferma, com sempre, però una mica més dedicada a la seva, a fer negoci al mercat i fer tasts de les superproduccions que encara són a cuina. Si la monumental tomacada que es va guanyar El código Da Vinci per part de la crítica no va afectar el seu triomfal pas per taquilla, els grans estudis no se l'han volgut jugar.

Lladres amb glamur
Ocean's Thirteen, tercer cop dels glamurosos lladres capitanejats per George Clooney i Brad Pitt, és una de les que tindrà honors per la porta gran. Però té la garantia d'un Clooney que podria ser imatge de la casa a Cannes, amb un peu al cine comercial i l'altre al d'autor. Es veurà fora de competició com el Sicko de Michael Moore i A Mighty Heart de Michael Winterbottom, amb Angelina Jolie.

Frémaux sap que volen baixes i, ahir, en una entrevista al diari Libération confessava que l'estressen els passis de premsa: "No puc evitar sentir-me directament afectat per la manera com es reben alguns dels films seleccionats".

L'august president del certamen, Gilles Jacob, amb més de 40 edicions a les espatlles, té una peculiar recepta per rebaixar l'estrès al director artístic: "No pensis que és el festival més gran del món... però no deixis de pensar en com fer-t'ho perquè ho segueixi sent". Si van mal dades, recomanem un dels impertorbables desolé, que aquí corren més que el xampany. De classes n'hi poden donar els guàrdies de seguretat que filtren el trànsit de periodistes i visitants al mercat del film. Aquest any estrenen vestuari color sorra, i el to promet ser fi sempre que exhibeixis l'acreditació que toca i no facis sonar l'alarma al control de metalls.