Josep Vallverdú, el mestre
L’autor lleidatà ahir va presentar una nova novel·la infantil, ‘El vuitè nan’, i a la tarda va rebre un homenatge a l’IEC
Josep Vallverdú i Aixalà va néixer a Lleida el 9 de juliol del 1923. D’aquí a quatre mesos farà els 99 anys, amb una modèlica claredat mental, ganes d’estar al dia de les notícies, amb una energia que li permet estar actiu físicament i mentalment, i tot sumat a un bon estat de salut i una coqueteria de gentleman. Admirable. I ho rebla amb una novetat, la novel·la infantil El vuitè nan, publicada per La Galera i profusament il·lustrada per Sònia González, Cuchu. Una feina que l’autor, bon dibuixant, lloa.
Feia gairebé tretze anys que Josep Vallverdú no publicava res amb La Galera, editorial que ha publicat una seixantena dels més de dos-cents títols que ha escrit aquest prolífic autor. Per això, l’editora Pema Maymó estava molt il·lusionada. “Quan vaig rebre un correu amb una nova novel·la seva no m’ho podia creure! Només se’l pot admirar i tenir-li una mica d’enveja per l’energia que conserva”, va afirmar Maymó.
Narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor, assagista, dibuixant i, entre d’altres, docent durant 43 anys, el terme de mestre no és grandiloqüent. Li escau.
El vuitè nan és una revisió del conte clàssic dels germans Grimm, Blancaneu i els set nans. “Agafar històries tradicionals i modificar-les m’agrada molt”, va admetre l’autor. “Soc molt ràpid escrivint. Vaig trigar un mes i mig, a estones, a escriure aquesta novel·la, que em va aparèixer mentre estava repassant una conferència meva sobre els nombres; hi surt, per exemple, que el 4 és pobresa: quatre gotes, quatre gats, a quatre passes... El 7, en canvi, és solemne, a la Bíblia hi surt molt però, de cop, amb l’exemple de la Blancaneu, vaig pensar que hi podria haver un vuitè nan i, en aquell moment, em vaig posar a escriure”, perquè escriu cada dia, articles per a premsa digital i altres projectes, com ara ampliar els volums autobiogràfics. Escriu les memòries de memòria, facultat de la qual va sobrat. “Tots els documents que tenia, en deixar la casa de l’Espluga de Francolí per anar a viure a un pis de Balaguer, no m’hi cabien i els vaig donar a la Universitat de Lleida, per això ho faig tot de memòria”, va confessar afegint el seu clàssic somriure trapella.
A la nova obra, Vallverdú planteja que la història de la Blancaneu potser no és exactament com sempre ens l’han explicat i que al bosc encantat on viuen els nans apareix un nadó que cuiden com si fos un dels seus... fins que creix una mica massa. L’autor respecta bona part dels trets del conte, però altres els actualitza i hi afegeix altres personatges i animalons.
Volia ser veterinari però va optar per les lletres; amb tot, és un gran observador dels animals i sempre són presents a les seves obres. Potser per això l’èxit més sonat de Josep Vallverdú és la història del gos Rovelló, publicada el 1969 i que ja ha arribat a la 27a edició i suma un total de 60.000 exemplars venuts. “Rovelló és l’estrella dels que he publicat, però altres també s’han venut molt bé, com Un cavall contra Roma, El fill de la pluja d’or, Bernat i els bandolers...”
“Cal distingir entre la literatura infantil i la juvenil. La juvenil, en principi, ha de ser iniciàtica, hi ha d’haver una evolució del protagonista. A la infantil hi entra la fantasia, perquè permet explicar les coses millor. Una papallona pot fer-se gran i esdevenir una tenda de campanya de colors... Això és la fantasia”, defineix amb didactisme de mestre, és clar. “Escriure novel·la infantil rejoveneix”, afirma. En el seu cas, és innegable.
“Tinc mandra de viatjar, em trobo incòmode fora de casa; feia vuit anys que no venia a Barcelona”, i per aprofitar la circumstància, li van preparar una mena de festa sorpresa ahir al vespre, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. És membre de la Secció Filològica des del 1991.
Eren les sis de la tarda quan la sala Prat de la Riba de l’IEC, plena de convidats, rebia amb aplaudiments Josep Vallverdú. L’excusa per retre-li homenatge era la novetat editorial; ell es pensava que anava a fer una presentació i prou.
Li va donar la benvinguda la presidenta de l’IEC, Maria Teresa Cabré. Seguidament hi va haver una intervenció del president de la Secció Filològica, Nicolau Dols, i una de Joan Abellà, director general de Grup Enciclopèdia. El tercer torn de paraula va ser per a Maria Pujol Valls, professora i investigadora de literatura infantil i de comunicació escrita a la Universitat Internacional de Catalunya i autora del llibre Josep Vallverdú: entre l’activisme cultural i el talent literari.
Abans de fer un brindis al claustre de l’antiga Casa de Convalescència, hi va haver el plat fort, una animada conversa entre l’homenatjat i el també polifacètic Màrius Serra. La cirereta la va posar Cuchu, il·lustradora d’El vuitè nan, que va lliurar a Josep Vallverdú un dels dibuixos del llibre, emmarcat.
Entre els assistents a l’acte, a més de la dona de Vallverdú, Antonieta Vilajoliu, que el va acompanyar tota la jornada, hi va haver noms com ara Joaquim Carbó –un altre clàssic viu, i ben viu, de la literatura infantil–, Ester Pujol, Izaskun Arretxe, Xavier Cambra, Josep-Lluís Carod-Rovira, Irene Rigau, Mercè Canela, Tina Vallès, Roser Calafell i Jordi Folck, entre d’altres.