La veu dels càtars i els jueus

A l’edat mitjana, occitans i jueus van compartir el trist destí d’haver estat, en diferents segles i escenaris, víctimes de la intolerància, de ser obligats a fugir per sobreviure i mantenir vives les seves creences davant l’adversitat. Ara, occitans –sobretot els càtars, els cèlebres “bons homes” que treien de polleguera el baró francès Simon de Montfort i el papa Innocenci III– i jueus es retroben, musicalment parlant, en el nou disc del cantautor escalenc Josep Tero, Fugir i salvar-se, que Temps Record publicarà al maig. Demà, divendres, Tero presentarà aquest nou disc en un concert al Centre Cultural Albareda del barri barceloní del Poble-sec, dins del festival Barnasants (20 h), i dissabte ho farà al Centre Polivalent La Torrentera d’Aiguaviva, en el marc del cicle Al Gironès Llegim . La publicació de Fugir i salvar-se coincideix amb el 50è aniversari de Josep Tero als escenaris –per això la gira d’aquest any es titula Josep Tero: 50 anys fent cançons– i també amb la publicació del llibre Josep Tero en 21 cançons, de Ramon Moreno, que publicarà Cal·lígraf, en la línia que el mateix autor va obrir amb Pau Riba en 20 cançons (2018).

Fugir i salvar-se, l’onzè disc de Josep Tero, ha tingut una llarga gestació, en part per la pandèmia, però el cantant en fa una lectura positiva: “El temps que ha transcorregut m’ha ajudat molt a veure les connexions entre els dos mons que coincideixen en el disc”, explica.

D’una banda, el llegat occità està representat en el disc per algunes cançons trobadoresques, de l’occità Raimon de Miraval i del valencià Jordi de Sant Jordi, L’enuig del qual ha estat adaptat per Carles Duarte. El disc també inclou una nova versió de la cançó Si ella estimés mon cant, adaptada al català estàndard per Alfred Badia (1912-1994), que Tero ja va incloure en el disc D’un mateix mar (2014), en el qual posava música a poemes escrits per dones al llarg de la història, des de l’època de les trobairitz.

A més, el disc inclou quatre cançons sefardites, per a les quals Tero ha escrit textos nous: “La música és el que m’ha dit el que havia d’escriure”, diu. “Quan els jueus sefardites van ser expulsats de la península Ibèrica, van marxar d’aquí amb farcells plens de cançons que van escampar per tot arreu.” Ell n’ha trobat unes quantes, per exemple, a l’arxiu del Centre Cultural MIET de Salònica (Grècia). I també agraeix al Museu d’Història dels Jueus de Girona que li hagi obert les portes per presentar aquest repertori en directe en un parell d’ocasions. L’escriptora Maria Mercè Roca es va inspirar en un d’aquests concerts per escriure un text de presentació que apareix al CD, per al qual també ha fer un altre escrit l’hebraista Manuel Forcano.

En el disc pròpiament dit, també hi ha un parell de col·laboracions destacades: Marina Rossell fa efectes de veu en dues cançons i l’actriu Carme Callol recita a Si ella estimés mon cant. Els músics que han acompanyat Tero són Ferran Martínez, teclista, productor i arranjador; Rafel Sala, violoncel i mandolina; Toni Oró, clarinet; Michael Weiss, percussió, i Guillermo Rizzotto, guitarra.

Ara que celebra aquests 50 anys fent cançons, Josep Tero mira enrere i recorda el suport i “les lliçons” que, en els seus inicis, li va donar el periodista musical Xevi Planas: “Em va ajudar molt la seva força didàctica a l’hora de conduir les meves cançons”, explica.