L’edat i altres fantasmes

L’escriptor argentí Federico Jeanmaire (Baradero, Argentina, 1957) ha estat guardonat amb l’últim premi Unicaja de novel·la Fernando Quiñones. En roda de premsa a Barcelona, amb l’edició acabada de publicar per Alianza, Jeanmaire va explicar la fascinació dels llibres des de petit, que el va posar en contacte amb un vell volum de Darwin, autor amb qui ha mantingut la fidelitat, al costat del Quixot de Cervantes.

Darwin o el origen de la vejez està protagonitzada per un músic que, a punt de fer els seixanta visita unes illes Galápagos, que sempre havia volgut visitar, i que l’escriptor va confessar que era un viatge que havia fet amb el seu fill. desertes. El personatge tria aquest mític en la història científica perquè necessita un bany de solitud carregat del mal d’amor d’una dona bastant més jove que ell, la Rut. Nascut en una família originària de la Suïssa francòfona, ens va explicar la seva fixació amb Darwin que li va fer visitar les illes Galápagos, un viatge que sempre havia considerat prohibitiu pel preu fins que es va fer gran: “Vaig néixer a Baradero, entre Buenos Aires i Rosario, un poble fundat per un frare que venia del Paraguai que va inscriure el nom amb una falta d’ortografia el 1615, el mateix any que es va publicar la segona part del Quixot. El meu pare, que era un cridaner i tenia un caràcter violent, llegia una literatura extravagant, de manera que als dotze anys vaig començar a anar a la biblioteca municipal, on hi havia llibres de Sarmiento, primer escriptor col·loquial argentí. També em van interessar els llibres de Darwin”. D’aquestes primeres lectures en va néixer el desig de visitar les Galápagos, per seguir el rastre de Darwin, cosa que no va aconseguir fins que va complir seixanta anys i va viatjar-hi , com li passa al protagonista de la seva novel·la: “Allà, a les Galápagos, vaig trobar unes tortugues més petites del que imaginava de petit”.

Barcelona és, així mateix, motor de la novel·la, ja que “provoca que el protagonista, força semblat a l’autor, se’n vagi de viatge a les Galápagos per diverses raons, pel seu interès sentimental amb l’obra de Darwin, i per intentar oblidar un amor barceloní de joventut”. Federico Jeanmaire va viure a Barcelona uns anys durant la dècada dels vuitanta. El passat serveix també a l’autor per “reflexionar sobre la vellesa, de la qual es té constància per la mirada o l’observació de l’exterior, no per pròpia consciència”. La tria del músic tampoc ha estat casual perquè li ha servit per reflexionar sobre la bellesa i la creació artística.

Des de la fascinació per Darwin, Jeanmaire recorda que l’autor de L’evolució de les espècies –del que recentment s’han recuperat alguns dels seus quaderns desapareguts estranyament a Anglaterra– va escriure un llibre de memòries abans de morir amb la mateixa edat que el nostre ’escriptor en té ara: “Resulta curiós que als vint anys s’embarca i viatja durant cinc anys i quan torna al Regne Unit es va buscar una dona jove, amb la qual va tenir quatre fills i ja no fornar a sortir de casa seva, a excepció d’un parell de vegades que va anar fins a Londres”. Jeanmaire pretenia el precepte de Jorge Luis Borges de no viatjar enlloc per escriure-hi, però no va ser possible. Abans de partir cap a l’arxipèlag del Pacífic, Jeanmaire va escriure les primeres paraules de la novel·la: “No hi ha tortugues a les Galápagos, ni de les grans ni de les altres, les més petites”.