Llibres

Sant Jordi, entre la història i la ficció

El 23 d’abril cele­brem la diada de Sant Jordi. Què hi ha de cert en la lle­genda del cava­ller que salva la prin­cesa del drac? Per sor­tir de dub­tes, el millor és lle­gir la novel·la de Jordi Nogués La rosa i la creu (Rosa dels Vents).

Jordi Nogués Ayme­rich (Artesa de Segre, 1968) és his­to­ri­a­dor i un escrip­tor prolífic, tot i que li va cos­tar encai­xar amb una edi­to­rial. En onze anys ha escrit dotze novel·les i n’ha publi­cat sis, pagant el peatge del cas­tellà en les qua­tre pri­me­res, fins que Rosa dels Vents va apos­tar per ell el 2019 amb L’espasa i la lla­vor, en què mos­tra la fun­dació del mones­tir de Poblet al segle XII.

A La rosa i la creu narra com el ferotge Du Gues­clin i els cru­els mer­ce­na­ris de les Com­pa­nyies Blan­ques cre­uen els Piri­neus el 1365 i impo­sen el ter­ror en ter­res cata­la­nes. En arri­bar a Mont­blanc, asset­gen les mura­lles i exi­gei­xen or i dones per evi­tar la des­trucció del muni­cipi. La Marina, filla dels senyors de la vila, i altres noies aca­ba­ran en mans d’aquest cava­ller san­gui­nari. Per alli­be­rar-les, Martí –un monjo de Poblet i gran conei­xe­dor de les relíquies sagra­des– i els seus com­panys de for­tuna –el cava­ller Robert, un pelegrí mis­teriós i una noia acu­sada de brui­xe­ria– volen tro­bar la lle­gendària llança de sant Jordi, que con­fe­reix uns poders extra­or­di­na­ris al seu por­ta­dor.

“La idea era tro­bar punts de relació entre les cinc ico­nes de la lle­genda de sant Jordi –les mura­lles de Mont­blanc, la rosa, el drac, la prin­cesa i el cava­ller sant Jordi– i la història de la pròpia vila”, explica Nogués, que va estar nou mesos docu­men­tant-se i només qua­tre per redac­tar les 500 pàgines de la novel·la. Té molta faci­li­tat per escriure, com asse­gura. A més busca “ pro­pos­tes molt ori­gi­nals i d’una com­ple­xi­tat que a altres escrip­tors de novel·la històrica pot­ser se’ls fa coll amunt. Però la meva for­mació com his­to­ri­a­dor és una com­pa­nya de feina d’un valor ines­ti­ma­ble.”

Quan es toca una lle­genda, rea­li­tat i ficció se fusi­o­nen. “Pot­ser hi ha un 65% de fets històrics i un 35% de ficció. He pro­cu­rat que el marc històric sigui molt grui­xut per donar més rea­lisme als fets fic­ti­cis. Mal­grat això, la idea era tro­bar els fets reals d’on deriva la lle­genda fent vàlida l’afir­mació que tota lle­genda par­teix de fets reals.” I quins són, aquests fets? “La lle­genda és un símbol d’espe­rança per com­ba­tre les desgràcies del segle XIV. S’ha d’enten­dre com un mis­satge d’amor i pau en un dels segles més fatídics de la història d’Europa. Els fets reals del res­cat de la filla d’un noble de mans d’uns mer­ce­na­ris s’ha repe­tit al llarg de la història, perquè la gent, el poble, neces­sita el mis­satge d’espe­rança que se’n deriva.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.