Cinema

L’àlbum de la humanitat

‘Navalny’, crònica de la persecució de l’opositor de Vladímir Putin, inaugura avui la 25a edició del DocsBarcelona - Festival Internacional de Cinema Documental

La presència de films sobre Putin i Pegasus “és pur atzar”, ja que la programació es tanca al gener

“Els docu­men­tals són l’àlbum fami­liar de la huma­ni­tat”, diu Joan Gonzàlez, direc­tor i ànima del Docs­Bar­ce­lona, que cele­bra entre avui i el 29 de maig la seva 25a edició als cine­mes Ari­bau, el CCCB, la Fil­mo­teca i Fil­min. El fes­ti­val de cinema docu­men­tal ha permès, doncs, al llarg d’un quart de segle, conèixer i veure com han evo­lu­ci­o­nat la nos­tra rea­li­tat més pro­pera i el món: “A través del Docs­Bar­ce­lona, un extra­ter­res­tre podria veure quin és l’àlbum fami­liar dels últims 25 anys a Cata­lu­nya.”

L’efemèride “t’obliga a mirar enrere”, diu Joan Gonzàlez: “Quan va néixer Docs­Bar­ce­lona, els pre­mis Gaudí no exis­tien, i els Goya, que feia onze anys que se cele­bra­ven, no tenien premi al millor docu­men­tal.” El fes­ti­val ha com­plert els seus dos prin­ci­pals objec­tius: “Docs ha aju­dat que hi hagi una indústria docu­men­tal cata­lana potent i amb talent. I això vol dir que els pro­fes­si­o­nals es poden gua­nyar la vida fent docu­men­tals, i, d’altra banda, hem fet una tasca de divul­gar el gènere docu­men­tal entre la població.”

Con­nexió danesa

El direc­tor de Docs­Bar­ce­lona recorda que l’ori­gen del fes­ti­val té a veure amb un con­sul­tor artístic, pro­duc­tor, pro­fes­sor i espe­ci­a­lista en docu­men­tals danès: “El pri­mer punt de par­tida no ve de casa nos­tra, ve de Dina­marca, d’un home que es diu Tue Steen Müller, a qui retrem home­natge en aquesta edició, perquè ha estat el cap de pro­gra­mació dels últims anys.” A prin­ci­pis dels anys noranta, Müller es va pre­gun­tar “per què el docu­men­tal al sud d’Europa no s’ha enlai­rat, quan ja fa molts anys que no hi ha dic­ta­du­res”, recorda Joan Gonzàlez. “Va fer qua­tre acci­ons, a Grècia, Itàlia, Por­tu­gal i Espa­nya. En aquesta última, que es va fer a Gra­nada, ens vam tro­bar ell, Aurora Moreno i jo, i vam pen­sar que això s’havia de fer a Bar­ce­lona. Va ser el punt de par­tida; dos anys més tard, va començar el Docs.”

Docs­Bar­ce­lona ha estat ben­zina per al docu­men­tal a Cata­lu­nya, subrat­lla Joan Gonzàlez: “Vint-i-cinc anys més tard, la for­ta­lesa que té Bar­ce­lona, no la té Madrid, ni Milà ni Ate­nes. Sem­pre sense una estratègia prèvia, s’ha pogut desen­vo­lu­par aquesta cul­tura docu­men­tal i aquesta eco­lo­gia que va des dels pro­duc­tors i direc­tors fins a les obres, el públic, les admi­nis­tra­ci­ons i la tele­visió.” Durant aquest temps, el fes­ti­val “ha aju­dat 700 pro­jec­tes docu­men­tals”.

No és estrany, doncs, que entre la tren­tena de llarg­me­trat­ges i els dotze curts de la pro­gra­mació d’enguany, hi hagi títols cata­lans potents, com Robin Bank, diri­git per Anna Giralt Gris, “la història d’un acti­vista que va enga­nyar els bancs per aga­far uns diners i por­tar-los a diver­ses ONG”; El vent que ens mou, de Pere Puig­bert, que, “més que expli­car-te una història, és una obra de cop­sar les sen­sa­ci­ons que pro­voca el vent, espe­ci­al­ment a l’Empordà”; La cuina dels homes, de Sílvia Subirós, que cons­tru­eix un relat alter­na­tiu de la història de la cuina i l’ano­ni­mat de les dones, i la copro­ducció cata­lana Eras­mus in Gaza, de Chi­ara Ave­sani i Mat­teo Delbò, que narra “la història d’un noi italià que va ser el pri­mer a fer un Eras­mus a Gaza”.

Com cada any, Docs­Bar­ce­lona con­necta direc­ta­ment amb l’actu­a­li­tat. Navalny, el film inau­gu­ral, és la crònica de la per­se­cució de l’opo­si­tor de Vladímir Putin, i Ter­ror con­ta­gion és un curt sobre el pro­gra­mari Pega­sus, que va infec­tar els telèfons de més de 60 polítics, advo­cats i acti­vis­tes cata­lans. “És pur atzar. Nosal­tres fem el tan­ca­ment de pel·lícules i la selecció final la fem al gener –acla­reix Joan Gonzàlez–. És la rea­li­tat que ha posat això sobre la taula en aquests moments. El docu­men­tal camina amb la soci­e­tat, i si fa 25 anys era difícil tro­bar pel·lícules amb el focus en el món ecològic, aquest any tenim Aya i Fire of love que en par­len. El Docs no tre­ba­lla tant en eixos temàtics, tot i que després les podem agru­par, sinó en pel·lícules indi­vi­du­als. Bus­quem obres d’art en forma de pel·lícula docu­men­tal.”

Docs­Bar­ce­lona manté l’aposta d’ofe­rir tota la pro­gra­mació en línia, que van ini­ciar arran de la pandèmia: “Vam pas­sar dels 22.000 espec­ta­dors el 2019 als 134.000 el 2020, sobre­tot de les grans ciu­tats de tot l’Estat. El fes­ti­val en línia ha vin­gut per que­dar-se”, comenta Joan Gonzàlez.​Des del punt de vista nar­ra­tiu, la pel·lícula més tren­ca­dora d’aquesta edició és We met in vir­tual rea­lity, que uti­litza el meta­vers per nar­rar una història de la rea­li­tat. Altres títols inter­na­ci­o­nals des­ta­cats són Pre­si­dent, un tre­pi­dant thri­ller sobre les elec­ci­ons cele­bra­des a Zim­bawe el 2018, al poc que Robert Mugabe fos der­ro­cat després de més de trenta anys de pre­sidència, i Myan­mar dia­ries, una impac­tant denúncia col·lec­tiva del ter­ror per­pe­trat a Myan­mar pel dic­ta­dor Min Aung Hlaing que es van endur el premi a millor docu­men­tal a la pas­sada edició de la Ber­li­nale.La presència de dones cine­as­tes és impor­tant des de fa anys. “Ja és un clàssic, diria que més del 50% són direc­to­res –diu Joan Gonzàlez–. El docu­men­tal és segu­ra­ment el gènere de cinema on més pari­tat exis­teix. Per a nosal­tres això ja no és una nove­tat.”Com cada any, el fes­ti­val té un impor­tant ves­sant pro­fes­si­o­nal, que ha con­tribuït a con­so­li­dar el tei­xit indus­trial a Cata­lu­nya. Entre diver­ses acti­vi­tats, s’ha arri­bat a un acord amb Net­flix per orga­nit­zar un taller de mun­tatge i 40 docu­men­tals es pre­sen­ta­ran a finançadors inter­na­ci­o­nals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia